La Vanguardia (Català-1ª edició)
El zel d’una conversa
“Maggie, Maggie, Maggie! Fora, fora, fora!”, cridava Liz Truss quan era una nena a les marxes antinuclears on la portaven els seus pares, d’esquerres, una infermera i un matemàtic. Qui la veure llavors i qui la veu ara, ministra d’Afers Exteriors en un Govern conservador, un clon femení de Boris Johnson, però amb més profunditat ideològica i –com el primer ministre– el zel fanàtic dels conversos al Brexit. N’hi ha que fins i tot la situen a Downing Street, una futura Maggie (Thatcher).
Truss (46 anys, casada i amb dos fills), la dona més jove que forma part d’un Gabinet britànic, va aprendre aviat a canviar de jaqueta, fet que ajudaria a comprendre que un dia passés de demanar de fer fora fora Thatcher a convertirse en la seva successora (d’ambició no n’hi manca). Quan va ingressar a la Universitat d’Oxford després de cursar estudis de batxillerat a l’escola pública, ja havia fet el pas del Labour als liberaldemòcrates (centre). I d’allà als tories es pot dir que va ser una progressió natural.
El seu pas per la multinacional petroliera Shell i una empresa de
Els seus pares eren votants laboristes i de petita la portaven a manifestacions contra les armes nuclears
telecomunicacions la va acabar de convertir en una creient a ultrança del lliure mercat, als antípodes dels seus pares (que es van enfadar quan va decidir presentarse diputada pel Partit Conservador). La seva fe està dipositada en la prudència fiscal, l’Estat petit que interfereix el mínim en la vida dels ciutadans (“no necessitem que ens digui que mengem massa dònuts”) i els valors liberals.
I el Brexit, esclar, que és requisit sine qua non per ingressar a l’Administració Johnson. Encara que en el seu cas fos fent una considerable marrada, atès que en el referèndum del 2016 va fer campanya i va votar per la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. “Ho vaig fer per lleialtat a David Cameron (que l’havia nomenat ministra) i perquè tenia por de les repercussions econòmiques, però aquells temors han resultat completament infundats”, diu ara a tall d’explicació.
Igual que Johnson, Truss és una optimista nada, que sempre transmet la cara positiva de les coses, encara que incorri en notables exageracions. Com, per exemple, el valor dels més de seixanta acords comercials subscrits durant la seva gestió com a ministra de Comerç Internacional, i que bàsicament consisteixen en un copiar i enganxar els que tenia prèviament el Regne Unit com a membre de la UE, i posar-hi la firma. Però de tractats nous, només un amb el Japó. El més anhelat, amb els Estats Units, és molt lluny en l’horitzó.
Tot i així, la nova secretària del Foreign Office, el sobrenom de la qual és Instagram Truss pel seu autobombo a les xarxes socials, ha tret el màxim partit possible de les seves fotos vestida de vermell, blau i blanc (els colors de la Union Jack) firmant convenis aquí i allà, i demostrant que hi ha vida després del Brexit. Una altra cosa és que la visió de la Gran Bretanya global que tornaria a regnar als mars encara estigui