La Vanguardia (Català-1ª edició)
Franco Gabrielli
Al marge de les qüestions jurídiques, la detenció de Puigdemont ha sembrat d’escepticisme la taula de diàleg, reiniciada fa tot just una setmana i la gestació de la qual va provocar una crisi entre els socis del Govern. Pels postconvergents l’arrest a Sardenya deixa en evidència la poca voluntat de l’Executiu central de buscar una solució al conflicte polític i van sortir en bloc per criticar altre cop les negociacions acabades d’estrenar amb l’Executiu central. Sense anar més lluny, en la protesta organitzada per l’ANC a primera hora del matí davant el consolat italià els manifestants cridaven “Fora la taula de diàleg”.
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va instar directament Pere Aragonès a “canalitzar la seva energia” i fermesa cap al Govern de Pedro Sánchez i no pas cap als seus socis independentistes. Mentre que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, una de les representants que ahir van anar a la sortida de la presó de Puigdemont, va recomanar al Govern aturar “les hostilitats” si vol mantenir el diàleg amb els catalans.
Poc després, en un acte conjunt al Palau de la Generalitat, els socis van escenificar l’unànime rebuig de la detenció i van exigir la posada en llibertat de Puigdemont, i van intentar deixar-ne al marge els xocs interns entre partits de l’acció de Govern. Aragonès, que avui arriba a l’Alguer amb el vicepresident Jordi Puigneró, va acusar l’Estat espanyol de “no actuar de bona fe davant la justícia europea”, i va reclamar la retirada de les euroordres.
Aquests dubtes entorn del diàleg contrastaven amb les paraules de Pedro Sánchez, que des de La Palma tornava a reivindicar les converses iniciades amb Catalunya i instava a superar el trauma del 2017. La voluntat del Govern espanyol és mantenir fora del focus les converses amb Catalunya i reunir periòdicament els equips, lluny del soroll mediàtic.
L’arrest de l’expresident va agafar per sorpresa la Moncloa i amenaçava de convertir-se en una pedra al camí semblant al que l’exministre José Luis Ábalos va descriure amb la sentència del Tribunal de Comptes. La posada en llibertat de Puigdemont ajudarà a tornar a greixar les relacions amb Catalunya. Sense anar més lluny, el cap de l’Estat i Sánchez tornaran a Barcelona el 30 de setembre.c
En un breu termini de deu dies, Carles Puigdemont ha visitat les lluminoses estances de l’Assemblea Nacional francesa i ha passat una nit fosca a la presó d’alta seguretat de Sàsser, a l’illa de Sardenya. Bancali és una presó molt dura. Una presó per a mafiosos condemnats amb l’article 41 bis del Codi Penal italià, que preveu mesures d’aïllament especials.
Deu dies. En aquest període de temps no hi ha hagut cap modificació en la situació jurídica de l’expresident català: diputat del Parlament Europeu amb la immunitat temporalment suspesa en espera d’un veredicte final. (Amb una resolució garantista del Tribunal General de la Unió Europea que, en principi, n’exclou la detenció fins que no s’hagi decidit sobre el plet).
A París el van deixar entrar tranquil·lament a la seu de l’Assemblea Nacional. Estem parlant de la jacobina República Francesa que no vol saber res de moviments separatistes. Sembla força evident que el Govern francès ha pres la decisió de deixar Puigdemont tranquil en espera que la justícia europea decideixi sobre la seva immunitat parlamentària. Ja que va arribar a París amb cotxe, en cap aeroport francès no es va activar el sistema de vigilància europeu Sirene, que detecta els passatgers sobre qui pesa una ordre de detenció.
En poques paraules, el Govern designat per Emmanel Macron ha preferit mantenir-se en espera, amb l’evident voluntat de no complicar el dossier Catalunya i no generar més problemes a un dels seus aliats més fidels a la Unió Europea: el Govern espanyol que presideix Pedro Sánchez.
A Itàlia, al comissari Salvo Montalbano dijous a la tarda se li va encendre una llum a la pantalla de l’ordinador. El programa Sirene l’informava que en el vol FR6732 amb destinació a l’Alguer hi anava el senyor Carles Puigdemont Casamajó, titular d’una ordre de detenció europea no desactivada. El comissari Montalbano va trucar als seus superiors i aquests es van posar en contacte amb la Policia espanyola, ja que entre els dos cossos hi ha una estreta col·laboració. Els policies italians van comprovar que l’ordre de detenció europea estava activada i van interceptar el passatger. No hi va haver instruccions polítiques en sentit contrari. En poques paraules, el Govern italià no s’ha comportat exactament igual que el Govern francès amb el delicat dossier Catalunya, fins i tot tenint en compte el factor diferencial del viatge aeri, sotmès a més controls.
L’actual ministra italiana de l’Interior és Luciana Lamorgese, jurista independent amb una llarga carrera en diferents prefectures provincials (governs civils). La ministra de Justícia és una altra jurista sense partit, Marta Cartabia, la primera dona que va arribar a la presidència del Tribunal Constitucional a Itàlia. Les dues ministres formen part del cercle de confiança del primer ministre, Mario Draghi .La senyora Lamorgese va substituir en el càrrec el líder de la Lliga, Matteo Salvini ,que fa uns anys va fer una descarada utilització partidista del ministeri de l’Interior, fins al punt d’anar als mítings de partit amb la jaqueta de la policia.
L’estructura “tècnica” del Govern italià no es va interposar dijous entre l’ordinador i el comissari Montalbano. “Els francesos fan el que consideren oportú, i nosaltres fem el que nosaltres pensem; hi ha hagut un control a la frontera i [Puigdemont] ha estat posat a disposició de l’autoritat judicial; vivim en un Estat de dret”, va declarar ahir Franco Gabrielli, subsecretari de la Presidència del Consell de Ministres amb delegació per a la Seguretat. Gabrielli és un home important en l’estructura estatal italiana. Anteriorment va ser cap de la Policia i va dirigir el Sisde, servei secret interior. (Actualment Itàlia té dos serveis d’intel·ligència: interior i exterior).
En poques paraules, el Govern de concentració nacional de Mario Draghi ha adoptat una posició tècnica amb el dossier Catalunya, amb què el Govern Sánchez es juga el coll.c
L’Estat espanyol no ha actuat de bona fe davant la justícia europea” Pere Aragonès President de la Generalitat
Avui més que mai és important reivindicar el diàleg” Pedro Sánchez President del Govern
El Govern Draghi adopta una posició ‘tècnica’ amb el dossier Catalunya
La detenció dijous del president Puigdemont a l’Alguer i la ràpida posada en llibertat ahir, més enllà de consideracions polítiques, presenten clarobscurs. La sorpresa de la detenció venia donada pel tenor literal de la interlocutòria del Tribunal General de la Unió Europa. Al paràgraf 54 afirmava que les autoritats espanyoles havien suspès tant les ordres de detenció espanyoles com les europees en relació amb Puigdemont, Comín i Ponsatí. Si era així –cosa que ratificava la lliure circulació dels eurodiputats–, com ha tingut lloc aquesta detenció? Carlota Guindal exposa en aquestes pàgines que sembla que es deu a expressions de l’Advocacia de l’Estat en el procés de Luxemburg, en entendre que, plantejada una qüestió prejudicial sobre una euroordre –qüestió plantada pel jutge Llarena–, aquesta última quedava suspesa.
Tot i això, com ell mateix ha posat de manifest davant el magistrat espanyol d’enllaç en l’Eurojust, l’euroordre contra els eurodiputats encausats en el procés no es va desactivar mai.
Aquesta, diguem, confusió, juntament amb el clima jurídic generat amb totes les resolucions contràries a l’entrega a Espanya dels eurodiputats encausats (Alemanya, Bèlgica, Escòcia) no sembla gaire lluny de la celeritat en la resolució de llibertat dictada a Itàlia. Puigdemont només té l’obligació de comparèixer el 4 d’octubre davant el
Tribunal de Sàsser. Haver de complir amb una personació no pot considerarse una restricció de la llibertat.
Al marge de temes no irrellevants com la no previsió de la sedició entre els delictes susceptibles d’euroordre i que la malversació pugui o no ser considerada corrupció, temes sobre els quals es debatrà al fòrum de Sardenya, no seria estrany que el que ha cridat l’atenció del tribunal illenc sigui la feble confiança que genera aquest procés. L’euroordre, institució de cooperació judicial europea que data del 2002, es basa en el principi fonamental de la Unió: la confiança en les actuacions.
Per desentranyar el que ha passat circularan peticions d’informació entre Sàsser, Madrid i Luxemburg; és a dir, per establir si realment aquesta euroordre és legítima i eficaç tenint en compte els antecedents.
Qüestió de confiança que es replantejarà, i molt seriosament, quan la defensa de Puigdemont insti davant el Tribunal General de la Unió Europea que se li torni a reconèixer la immunitat, mentre es tramita el recurs contra l’Europarlament per haver-l’hi revocat. A Luxemburg es preguntaran i preguntaran a les autoritats espanyoles a què es deu que se li manifesti que les ordres de detenció, tant internes com europees, estaven suspeses, quan
Si es constata que s’ha defraudat la confiança processal, algú en sortirà perjudicat
el seu responsable sosté el contrari.
Si es constata que s’ha defraudat la confiança processal, algú, personalment o institucionalment, en sortirà perjudicat, i no seran els encausats. S’haurà trencat un dels pilars de la cooperació judicial europea. La confiança també és Europa. També és justícia.