La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les llacunes jurídiques del Suprem i d’Europa en la detenció de Puigdemont
Les hores següents a l’arrest van estar farcides d’incògnites legals
La detenció de Carles Puigdemont dijous a la nit a Sardenya va sumir ahir el sistema judicial espanyol en la incertesa. L’entorn de l’expresident de la Generalitat estava convençut que el seu arrest era inviable perquè el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) havia interpretat que les ordres de detenció que pesen sobre ell no podien ser executades. Tot i això, sí que estaven activades, i, després d’entrar a Itàlia per l’aeroport de l’Alguer, la policia italiana va complir amb el mandat i va arrestar Puigdemont per posar-lo a disposició judicial. El Tribunal Suprem insistia que des que les ordres de detenció van ser reactivades, l’octubre del 2019, després de dictar-se la sentència per la causa del procés per la qual el president està en rebel·lia, no havien estat suspeses.
Puigdemont va recórrer al TGUE després que el Parlament Europeu li retirés la immunitat parlamentària. El tribunal, després de tornar-l’hi durant dos mesos, l’hi va revocar al juliol, i va argumentar que no la necessitava perquè les ordres de detenció estaven suspeses. El cas és que Espanya, a través de l’Advocacia de l’Estat, va informar el TGUE que l’Ordre Europea de Detenció (OED) contra Puigdemont estava suspesa quan en realitat no ho estava. Els serveis jurídics de l’Estat van fer una interpretació de la jurisprudència europea i van considerar que no es podia actuar contra l’expresident català.
El magistrat del Suprem que va instruir la causa per sedició i manté Puigdemont en una situació de rebel·lia va plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) al març. Pablo Llarena va voler avançar-se a la justícia belga abans que resolgués sobre si havia de lliurar Puigdemont a Espanya. El magistrat pretenia que Europa indiqués a Bèlgica com ha d’interpretar les OED i, si, com que són països europeus, s’han d’executar en el marc de la cooperació internacional. Aquesta decisió està pendent de resolució. Després de presentar la qüestió prejudicial, els serveis jurídics de l’Estat van considerar que les euroordres quedaven paralitzades.
Fonts de l’Alt Tribunal expliquen que l’única persona amb potestat per activar o retirar les ordres de detenció és l’instructor de la causa, és a dir, Pablo Llarena, i aquest últim en cap moment la va suspendre. De fet, en un ofici dictat aquest divendres pel magistrat adverteix la justícia italiana que la tramitació de la qüestió prejudicial plantejada “no modifica la situació en què està actualment el procediment”.
L’Advocacia de l’Estat va explicar al TGUE que Puigdemont no necessitava immunitat perquè la suspensió de les ordres mentre hi ha una qüestió prejudicial pendent “està prevista en les recomanacions del Tribunal de Justícia als jutjats i tribunals nacionals en relació amb la incoació d’un procediment prejudicial, que estableixen que la interposició d’una petició de decisió prejudicial requereix la suspensió del procediment nacional fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï”.
El TGUE va assenyalar en la seva resolució del 30 de juliol que les autoritats espanyoles van manifestar “expressament” que l’esmentada sol·licitud provocava la suspensió de les ordres de detenció nacionals dictades contra Puigdemont i comportava la suspensió de qualsevol procediment d’execució d’una ordre de detenció europea que pogués haver-se iniciat. “També van afirmar que cap tribunal de la Unió Europea no podia executar les ordres de detenció europees en litigi fins que el Tribunal de Justícia es pronunciés”, aclaria.
Quin és l’origen del dilema?
I per què l’Advocacia va dir que estaven suspeses?
Qui té la potestat de suspendre les ordres?
Quins van ser els arguments d’Espanya?
Què ha de fer ara la justícia italiana?
El tribunal italià haurà d’estudiar el cas i decidir si tramita l’entrega de Puigdemont o si, al contrari, aplica la doctrina del TGUE i ho deixa en suspens. Ara per ara, l’ha deixat en llibertat per no perjudicar la seva funció com a europarlamentari. De la resolució europea del TGUE s’extreu que tant l’Advocacia de l’Estat com el mateix tribunal entenen que mentre no estigui resolta la qüestió prejudicial, l’OED no pot executar-se.
Ara per ara, la defensa de l’expresident considera que té via lliure per tornar a sol·licitar les mesures cautelars contra l’aixecament de la immunitat parlamentària, és a dir, per recuperar-la, almenys fins que la qüestió prejudicial s’hagi resolt.
Quina és la posició del Suprem sobre la detenció?
A l’Alt Tribunal hi ha escepticisme sobre el lliurament de l’expresident a Espanya. Després que Alemanya es negués a lliurar-lo i Bèlgica anés pel mateix camí, no hi ha gaire confiança que Itàlia els sigui favorable. La raó és que el delicte de sedició tal com està previst al Codi Penal espanyol no és en altres ordenaments jurídics.c