La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia italiana se’n renta les mans i es predisposa a arxivar el cas
El tribunal el tancarà si Puigdemont no és a Itàlia el 4 d’octubre
La inesperada detenció a Itàlia de Carles Puigdemont va acabar ahir amb abraçades i alleujament per a la delegació catalana que l’esperava davant les portes del penal de Bancali, al nord de Sardenya, una presó d’alta seguretat en què l’expresident de la Generalitat va passar una nit i des d’on va declarar davant la justícia de manera telemàtica.
Alleujament, sobretot, per assabentar-se que la presidenta del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, Plinia Azzena, l’havia deixat en llibertat sense cap mesura cautelar i només l’havia citat per anar a una audiència el 4 d’octubre sobre el mandat d’arrest europeu. És més: segons fonts del cas, si ell no s’hi presentés la jutgessa haurà de preguntar a la policia si encara es troba en territori italià. En situació que no hi fos, establirà “que no pertoca procedir”. És a dir, Itàlia se’n renta les mans. N’hi ha prou que no sigui aquí el 4 d’octubre perquè s’arxivi el cas.
El líder independentista català va estar tancat en una cel·la individual d’una presó per la qual han passat mafiosos de renom com ara Leoluca Bagarella, cunyat del capo dei capi Totò Riina. No tenia companys perquè, a causa del protocol contra la covid, els primers quinze dies la reclusió és en règim d’aïllament. Tampoc no tenia gana, explicava el garant dels arrestats, Antonio Unida, que va estar amb ell. Quan va arribar va demanar paper i ploma per posar en ordre els seus pensaments. També li van retirar la corbata i el cinturó com a mesura per evitar suïcidis.
Res d’això no va semblar que l’afectés quan va sortir triomfant davant els mitjans de comunicació espanyols i italians que s’amuntegaven per esperar-lo, entre els crits d’independència d’alguns activistes independentistes sards. L’expresident amb prou feines va deixar anar una frase abans de pujar a un jeep per anar cap a l’hotel per descansar i posar-se al dia amb la seva oficina: “Espanya no perd mai l’oportunitat de fer el ridícul”. Després va aprofitar per aplaudir la “professionalitat” de la guàrdia penitenciària i de la policia italiana. A la nit va participar en un sopar d’autoritats a l’Alguer.
L’espera independentista a Sardenya va discórrer davant un tribunal d’apel·lació de Sàsser en què la confusió i els nervis regnaven abans de la decisió judicial. Hi va haver moltes pistes que van resultar errònies, com ara que la defensa de Puigdelicia mont reclamava ajornar un dia l’audiència de convalidació de l’arrest per preparar millor el procés. O com que, després que s’acabés l’audiència, l’expresident no podria sortir de Sardenya fins a afrontar aquest judici, com havia dit el seu advocat a Itàlia, Agostinangelo Marras, que després va defensar que només havia estat una hipòtesi.
El pas abrupte de Puigdemont per Sardenya va agafar a contrapeu les autoritats italianes, que es van assabentar de l’arrest per la premsa. Fonts del Ministeri de l’Interior italià van dir a aquest diari que la detenció es va produir després que saltés una alarma automàticament a la po
que controla les fronteres. Més vehement va ser Franco Gabrielli, sotssecretari del Govern d’aquest país que s’ocupa de la seguretat, que va afirmar que “hi ha un mandat d’arrest europeu, som a la comunitat i l’hem de seguir”. Sobre per què no va ser arrestat a França quan hi va ser la setmana passada, Gabrielli va sentenciar: “Els francesos fan de francesos i nosaltres fem d’italians. Hi ha hagut aquest control a la frontera, ha estat sotmès a disposició de l’autoritat judicial. És obvi que són situacions que potser mai no triaríem tractar, però no podem evitar-les perquè al nostre país hi ha un Estat de dret”.
Ara Puigdemont és completament lliure de continuar amb els seus compromisos a l’illa de Sardenya, on segurament es quedarà aquest cap de setmana per participar en l’aplec de l’Adifolk, que promou la cultura catalana, i reunir-se amb polítics independentistes sards. Avui rebrà el president de la Generalitat, Pere Aragonès. I després altra vegada a Waterloo.c
L’expresident va passar una nit en una cel·la individual d’una presó que ha allotjat coneguts mafiosos
és relatiu per a la majoria dels titulars. “En alguns casos et complica la vida perquè has de donar moltes explicacions”, assegura un dels titulars. Però hi ha qui el fa servir pel seu valor simbòlic. “Com a coordinador d’economia del grup liberal –explica Ramon Tremosa, que va ser deu anys eurodiputat– vaig entrar als Estats Units, a la Xina i a Israel amb aquest salconduit. Me’l van segellar sense demanar-me el passaport espanyol; el portava, però no em va caldre ensenyarlo”. En aquells viatges Tremosa formava part d’una delegació de coordinadors de la comissió d’Economia, però cada un viatjava sol des de la seva ciutat, assenyala. “Fins i tot el vaig fer servir en una escala a Madrid, quan volava a Xile”, detalla.c