La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Que aquí també n’hi ha que som d’ERC”
Milers de persones protesten a favor de Puigdemont i contra la taula de diàleg
Quan el març del 2018 Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya, el mateix dia, a la tarda, es van congregar fins a 55.000 persones davant el seu consolat a Barcelona. Ahir amb prou feines, durant el punt més àlgid de la protesta convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el suport d’Òmnium Cultural, n’hi havia 600 i un pèl allunyades del consolat italià pel cordó traçat pels Mossos d’Esquadra. No obstant això, l’afluència va ser bastant més elevada al vespre, quan van respondre milers de persones a la proposta de l’Associació de Municipis per la Independència de manifestar-se en les places de tots els ajuntaments catalans.
A les vuit del vespre, quan les concentracions, tothom ja sabia que l’expresident de la Generalitat havia estat posat en llibertat sense cautelars a Sardenya. Aquest va ser un dels factors, amb el de la covid, que de ben segur van influir per a una menor assistència en les concentracions. Sense oblidar tampoc que a Barcelona i altres ciutats ahir era el primer d’un pont de tres dies.
Més diferències: aquells que fa tres anys van buscar o van topar amb alguna brega i van enfrontar-se als Mossos, ahir no la van tenir o no hi eren. El poder de convocatòria dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i altres grups més envalentits va a la baixa i totes les manifestacions van ser, així doncs, pacífiques i sense incidents destacables.
En bona part les consignes van ser les de sempre: “Indeels pendència”, “Puigdemont el nostre president”, “Vergonya”, “1 d’octubre, ni oblit ni perdó” i “Visca la república catalana”. Però el més sonor va ser el de “Fora la taula de diàleg” o la seva variant “No a la taula de diàleg”.
–Escolteu, que aquí també n’hi ha que som d’Esquerra.
Ni cas. La protesta d’algú va ser silenciada per la inèrcia i la fortalesa dels cants que apostaven per estripar les cartes i engegar a dida la taula de diàleg entre els governs espanyol i català.
En la manifestació del matí al carrer Aribau prop del consolat italià hi havia un caire improvisat que no es va veure tant a la de la plaça Sant Jaume, amb cartells més elaborats, convenientment distribuïts per les entitats sobiranistes. A les del matí, en cartró marró es podia llegir el d’una dona que per una de les dues bandes assegurava: “Són
nostres els que ajuden a mantenir-nos colonitzats”. Cleca a la classe política, alguna d’ella present amb els concentrats.
Per l’altre costat, una altra bufa: “ERÑ, JuntsxCash i CUP no cedirem”. Aixecant la vista també es podien llegir missatges com “Non colaborare con i
El carrer respon a les convocatòries, però en molta menys quantitat que en situacions semblants
fascisti” o “Llarena, quants $ has pagat a la màfia?”. La més elaborada de les pancartes entrava a sac: “Independència o dimissió”.
Girona, Cornellà de Llobregat, Manresa, Reus o Arenys de munt van ser algunes de les poblacions amb concentracions més o menys destacables. Ara queda per saber si el Consell per la República i l’ANC mantenen la convocatòria per a una “gran manifestació” a la plaça Catalunya, a Barcelona, a les dotze del migdia. Puigdemont ja està en llibertat i amb això per endavant les entitats es juguen l’èxit de la convocatòria.c