El recurs del mal humor

No existeixen termòmetres que mesurin el mal humor, però si algú fos capaç d’inventar-los, s’adonaria que la febre en aquest país és molt alta, preocupantment alta. El mal humor és un estat d’ànim que s’associa a la insatisfacció, però que comporta sovint enutjos personals i frustracions col·lectives. La pandèmia ens ha deixat baixos de defenses davant la irritabilitat i el resultat és aquest disgust col·lectiu contra els que ens manen i contra els que aspiren a fer-ho. És possible que la millora de l’economia contribueixi a regenerar el clima polític, però una societat en permanent tensió i que acumula disgustos pot acabar sent ingovernable. I d’això només n’obtindrien algun benefici els populistes i els radicals.

El dia del pregó de la Mercè l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau,

Els experts creuen que una irritabilitat moderada pot fer-nos millors

va blindar la plaça de Sant Jaume amb l’argument de la covid, però també tement que les protestes desvirtuessin l’acte. Tot i així, uns quants milers de veïns van omplir els carrers que hi confluïen amb un ventall de reivindicacions. Animalistes, contraris a les restriccions circulatòries, opositors al Govern cubà (l’Havana ha estat la ciutat convidada aquest any), treballadors de Betevé, abolicionistes de la prostitució i fins i tot col·lectius antidesnonaments es van donar cita als voltants. Es respirava mal humor allà on s’havia d’imposar la festa. És possible que a Barcelona –i per extensió a Catalunya– el mal humor arribi a nivells més alts perquè no sortim de l’embús en què la municipalitat ha convertit la capital catalana, ni del laberint al qual ens ha portat l’independentisme.

Però no és només una qüestió catalana, encara que en aquest territori es percebi un fenomen acumulatiu. L’única esperança és que alguns especialistes veuen en el mal humor, si es manté en dosis moderades, una vàlvula d’escapament a les pressions de la política sobre els ciutadans. El mal humor ens convida a estar més atents, ser més curosos i resultar més reflexius. L’únic problema és si, després d’aquest procés d’anàlisi, ens adonem que els que ens manen ens porten a la catàstrofe. Llavors el mal humor pot ser pitjor que la pluja àcida.c