Homofòbia a Chueca

M’encanta Chueca. Per moltes coses, però sobretot perquè és el lloc de Madrid on amb més naturalitat es passegen abraçades parelles de noies o de nois. No debades aquí se celebra des del 1996 la festa de l’Orgull Gai més famosa d’Europa.

Per això, els qui van organitzar una manifestació homòfoba, avui fa una setmana, van triar fer-ho a la plaça de Chueca. Perquè el que buscaven era l’enfrontament. Per obtenir-lo van recórrer a l’engany: l’acte el convocaven dues associacions veïnals, i la finalitat era oficialment protestar contra l’Agenda 2030. No veient motiu per prohibir-ho, la delegació del Govern ho va autoritzar. Però els manifestants, una vegada a la plaça, van cridar: “Fora marietes dels nostres barris!”... Cal dir que eren quatre gats, que la plaça sencera els va esbroncar i que se’n van anar de seguida.

La ministra d’Igualtat va fer el que fa sempre que hi ha agressions homòfobes: posar un tuit instant a aprovar amb urgència la llei trans i de drets LGTBI. Cosa que em sembla, i ara explicaré per què, molt desafortunada.

Al capítol “Atenció sanitària a la transsexualitat”, escrit per les doctores Isabel Esteva i Esther Gómez-Gil i el psicòleg Pablo Expósito, d’un llibre col·lectiu que acaba de sortir (El sexo en disputa, coordinat per Rosa M.ª Rodríguez Magda), aquests tres especialistes expliquen els motius pels quals la llei trans, si s’aprovés, perjudicaria greument les persones transsexuals, que ells coneixen bé, ja que fa anys que les atenen. Però en un clima tan emocional, qui escoltarà els seus arguments?

Qui ho hauria de fer, esclar, és qui fa les lleis. Ja que sigui quin sigui l’objectiu polític –en aquest cas tan lloable com protegir col·lectius discriminats–, per posar-lo en pràctica cal fer-se assessorar per expertes/ experts. En comptes d’això, Irene Montero només rep i escolta activistes. I fa servir, com en el tuit que he esmentat, la solidaritat provocada per les agressions per apaivagar la crítica.

Senyora Montero, sisplau: més professionalitat i menys demagògia. Com a ciutadana l’hi demano.c