La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’avís de la UE a Puigdemont
La tragèdia de Catalunya: cap acte –per irresponsable o greu que sigui– té conseqüències. La resta del món no funciona així i la UE, per via d’Itàlia, ha enviat un missatge nítid amb aquesta detenció, per molta tinta de calamar que es vessi: emparar-se en Rússia per debilitar Europa omple el vas.
Carles Puigdemont va justificar la seva fuga el 2017, tan poc gloriosa, en la necessitat d’“internacionalitzar” el conflicte. El balanç d’aquests quatre anys? Un nàufrag al qual cap autoritat europea –ni tan sols de segona fila– no ha rebut, avalat o fotografiat. Un eurodiputat que cap grup no acull. Un euroescèptic més pròxim al Brexit que a l’esperit fundacional de transcendir les fronteres. Un polític que, ara, tracta de torpedinar
No és Espanya, és Europa, traspassada la línia russa: no ens agraden els populistes
el “sit and talk” del grat de Brussel·les, on Espanya –i més ara amb la taula del diàleg– està considerada un soci fiable i, per descomptat, democràtic.
Flirtejar amb Rússia no és una ocurrència simpàtica per als grans estats de la UE, per això el Parlament Europeu va acordar investigar les connexions, que aquí, a Catalunya, alguns tenen la barra de minimitzar i atribuir-les a “quatre informes” de la Guàrdia Civil. És clar que si has aconseguit fer creure que la sortida dels teus dos grans bancs i milers d’empreses no té cap importància...
La connexió russa ha elevat la percepció occidental que cert independentisme és un problema... per a Europa. Ja poden atribuir la detenció a maquinacions espanyoles, és igual. És Europa la que ara considera Puigdemont i el que representa –no al diàleg, unilateralisme amb percentatges de vot insuficients– una amenaça que no té barra lliure.
Ja fa temps que tots els governs d’Europa van donar l’esquena a Puigdemont, però, després de la gravíssima ensopegada dels contactes amb Rússia, han passat a una fase activa: vostè no és benvingut en territori de la UE, més enllà dels dos estats (França i Bèlgica) que acullen les dues seus del Parlament Europeu. Res d’activisme més enllà...
No, no és Espanya la repressora en aquest cas. La repressora és l’Europa democràtica, que està farta de moviments populistes.c