Distopies de tardor

Amb l’arribada de la tardor, les pluges, els dies més curts i el final de les vacances, ens dona seguretat tenir una llarga llista de sèries pendents. Des del naixement de les plataformes molts senten que una bona sèrie es converteix en un reforçador per al dia a dia. Quan s’acaba, sentim una mena d’anhedonia: pèrdua de la capacitat per experimentar plaer.

Aquesta setmana s’ha estrenat Y: el último hombre, una distopia basada en una plaga mundial que afecta només el cromosoma Y en tots els mamífers. De tots els homes només en sobreviu un jove cisgènere i la seva mascota: una mona mascle. La ficció, ambientada en l’era postapocalíptica, intenta donar resposta a com seria el món sense homes i com es reconstruiria des de l’agressiva erradicació del patriarcat. Per bé que la ficció, basada en un còmic DC, no s’endinsa en la profunditat de com reconstruir les identitats i restaurar el sistema social des del caos, fora ha connectat amb el debat de la necessitat de no marcar límits a les identitats i estendre el concepte de diversitat. Un canvi de sistema que continua resistint-se per la por dels que volen mantenir l’statu quo predominant.

El fet de trobar alguns articles que qualifiquen la ficció de feminisme xaró, o blogs on aprofiten per desacreditar un còmic escrit fa vint anys perquè la trama principal és l’erradicació de l’home, ofereix una finestra a la nostra realitat malmesa i a la igualtat. Raneja en l’absurd que ja el cataloguin de “còmic feminista”, i és un reforçador per als que veuen en les proclames igualitàries una amenaça permanent.

Aquesta mateixa setmana, no eren pocs els que destacaven que una altra història distòpica com El conte de la serventa batia un rècord històric devastador als premis Emmy: de les vint-i-una nominacions que acumulava no va aconseguir ni un premi. Basada en una novel·la de Margaret Atwood, ofereix un sistema social basat en la fe, la fertilitat i la instrumentalització de la dona on les dones fèrtils són utilitzades com a serventes per tenir fills pel bé de la comunitat.

Dues ficcions que creen debat i que podrien formar part de la llista de tardor dels que s’atreveixin a posar a prova els seus preceptes i obrirse a distopies construïdes a partir d’una desigualtat o l’explotació.c

‘Y: el último hombre’ i ‘El conte de la serventa’ posen a prova els nostres preceptes