La Vanguardia (Català-1ª edició)
El rostre de l’edatisme
La viralització d’un vídeo de la comunicadora Marisol Galdón en què demana feina visualitza els hàndicaps professionals de les dones de més de 50 anys
Tinc més de 50 anys, i això és un hàndicap per a qualsevol dona”, diu la periodista, escriptora, comunicadora i dj Marisol Galdón en un vídeo en què explica que, malgrat la seva formació, àmplia trajectòria i versatilitat professional, no troba ningú que la contracti i necessita una feina. En menys d’una setmana el vídeo, difós per Twitter, havia acumulat més de 455.000 reproduccions, cosa que ha convertit Galdón en el rostre més recent de l’edatisme, de la discriminació laboral latent que pateixen moltes persones –i de manera més marcada les dones– a partir dels 45-50 anys.
“Detectes que, a partir dels 45 anys, la feina comença a escassejar, ja no flueix com abans, i primer penses que és casualitat, o potser una mala ratxa, però després parles amb companyes i veus que, si són professionals que treballen de cara al públic, estan en una situació semblant”, explica Galdón en una entrevista telefònica.
I diu que va fer el vídeo gairebé per desesperació, i després de sospesar molt el risc que implicava exposar la seva realitat obertament en una època de postureig, en què la gent, encara que ho passi malament, només projecta a les xarxes imatges formidables de la seva vida i les seves activitats. El que ella no es va imaginar era que el vídeo es viralitzaria i l’exhibiria fins al punt que ho ha fet, cosa que l’ha convertit en objecte d’una infinitat d’entrevistes i algunes ofertes de feina.
“Un senyor de Gijón m’ha ofert feina per locutar anuncis de publicitat, m’han plantejat una col·laboració setmanal per parlar sobre televisió a RAC1, m’han trucat de La Sexta per comentar de manera esporàdica temes d’actualitat, hi ha la possibilitat que em contractin de mestra de cerimònies per a un esdeveniment rellevant, m’han proposat de fer un curt del dia a dia d’una dona de la meva edat i circumstàncies...”, explica.
Perquè, a part de donar-li visibilitat a ella, el vídeo ha permès visualitzar “el problema que tenim les dones a partir dels 50, que la societat ja no ens veu de la mateixa manera i, encara que estiguem en un moment professional perfecte per la formació, l’experiència i l’aprenentatge acumulats, encara que tinguem menys inseguretats i menys càrregues familiars, en determinades parcel·les laborals sembla que l’únic que compta és la teva imatge, que a les professionals no els provi madurar i envellir”, diu.
Admet que el problema de l’edatisme, de la discriminació dels treballadors “madurs”, no és exclusiu de les dones, però sí més acusat i cruel amb elles. Per avalar el seu argument, Galdón insta a fer un cop d’ull als diferents canals de televisió i veure com hi ha presència d’homes madurs, amb cabells blancs i arrugues o calbes treballant com a presentadors o contertulians, però amb prou feines hi ha dones, “i les que hi ha, com Ana Rosa Quintana, són molt esclaves de dissimular les arrugues i de mostrar una imatge més jove”.
“Sembla que, si no hi ha certa presència física, les altres coses no compten, i que, com va dir Susan Sontag, mentre els homes maduren, les dones envelleixen”, emfatitza Galdón.
I assegura que, després de difondre el seu vídeo a les xarxes, ha rebut respostes d’enginyeres, professores i professionals de molts altres àmbits en les mateixes circumstàncies, que expliquen que, a partir d’una determinada edat, es tornen invisibles laboralment”.
Assegura que no s’addueix mai obertament l’edat com a excusa per rebutjar les professionals o no promocionar-les, sinó que s’emmascara, i això els provoca inseguretat, que es qüestionin si és que no fan bé la feina, quin és el problema perquè els seus projectes o idees no interessin... “Jo tinc la sort de tenir una brúixola interna que em sap guiar i em permet valorar-me i conèixer les meves capacitats sense dependre del judici dels altres, potser per això no m’ha creat tantes inseguretats”, diu.
I la solució contra aquest edatisme? “Exposar-lo, visualitzarlo, reivindicar-ho i parlar-ne sempre que hi hagi ocasió perquè la societat sigui conscient, sobretot les joves, que d’aquí uns anys s’ho trobaran si no ho solucionem, entre altres coses perquè hi ha més feines i més càrrecs de responsabilitat per als homes, i els costa més valorar la capacitat d’una dona, cosa que obliga que, en qualsevol professió, la dona hagi de demostrar deu vegades més la seva vàlua respecte a un home, a més d’haver de cuidar permanentment la presència, l’aspecte físic, cosa que en els homes amb prou feines importa”, conclou.c
“Sembla que, si no hi ha certa presència física, la resta –experiència i professionalitat– no compta”, diu Galdón