La Vanguardia (Català-1ª edició)
El final dels graus de tres anys restringeix la mobilitat dels estudiants
El Consell d’Estat adverteix el ministeri dels efectes del nou decret
El reial decret que regula els ensenyaments universitaris que previsiblement es presentarà al Consell de Ministres dimarts vinent –tal com va avançar La Vanguardia– ha generat preocupació al sistema universitari català i ha estat qüestionat, en el fons i en la forma, pel Consell d’Estat, màxim òrgan consultiu del Govern central.
El punt més candent és l’eliminació dels graus de tres anys (180 crèdits ECTS), implantats fa sis anys, i dels quals s’estan impartint 24 títols, principalment en universitats catalanes. En el dictamen del Consell d’Estat, al qual va tenir accés el diari Abc, s’indica que la “disparitat” entre la durada de graus a Espanya (quatre anys de grau més un de màster) i la de la resta de països europeus (tres de grau i dos de màster) limitarà la mobilitat dels estudiants estrangers cap a Espanya i la dels espanyols cap a altres països europeus, en un context en què les universitats persegueixen la màxima internacionalització. Així mateix, en relació amb la coordinació amb altres sistemes universitaris, es limita el reconeixement de títols universitaris.
L’última versió del reial decret pel qual s’estableix l’organització dels ensenyaments universitàries i el procediment d’assegurament de la seva qualitat manté el 4 +1 com a únic model i dona dos anys per posar fi als graus de 180 crèdits existents i modificar el pla d’estudis d’aquestes titulacions allargant-lo a 240 crèdits. Recull l’excepció dels graus de tres anys sempre que es constitueixin en col·laboració amb altres universitats europees.
A la UE, únicament Grècia, Bulgària, Xipre i Espanya ofereixen graus únicament o majoritàriament de quatre anys (que es complementen amb 1 de màster) i a la resta de països l’oferta està constituïda per graus de tres anys (amb dos de màster). Els estudiants es van queixar del 3 +2, quan va ser aprovat, per l’elevat preu dels màsters en relació amb el cost dels graus, però aquesta objecció ha desaparegut per la rebaixa de les matrícules propiciades pel mateix ministre Castells.
No obstant això, la majoria de rectors del sistema universitari espanyol són més proclius a l’estructura del 4 +1, ja que garanteix els ingressos de matrícula un any més en campus amb poca captació d’alumnat, especialment per als cursos de màster. Segons el ministeri, els graus de tres anys no acaben de donar els contincentres guts formatius amb prou qualitat, ja que no compleixen amb el requisit de formació generalista que marca la llei orgànica d’Universitats.
El document del consell indica que “l’actual model conegut com a 4+1 no està en sintonia amb la majoria dels països de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i, segons consta al mateix preàmbul del projecte, la modificacióques’introdueix(permetre el model 3 +2) contribuirà a la internacionalització de les universitats i evitaria els actuals problemes de reconeixement de títols”.
El document adverteix del problema que presenta “l’accés als màsters als que no tinguessin un grau amb l’esmentada càrrega creditícia, com podria passar al sistema universitari espanyol amb els joves d’altres països de la Unió Europea”. És a dir, tant als estudiants de fora com als nacionals quan sortissin a l’exterior.
El màxim òrgan consultiu també critica que els graus de tres anys es van introduir només fa sis anys i que aquest decret, pròxim a aprovar-se quan s’està definint una nova llei, pot atemptar contra la seguretat jurídica per “la volatilitat del marc normatiu aplicable”. En aquest sentit, el ministeri ha presentat al Consell de Ministres en primera volta l’avantprojecte de llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que té previst aprovar el 2023.
El Consell d’Estat va rebre, abans d’emetre el seu dictamen, un informe de l’associació Barcelona Global, participada per d’investigació i universitats catalanes, entre d’altres. En l’informe s’alertava de la reducció de les possibilitats dels campus nacionals de competir en un entorn universitari europeu en què els graus de 180 crèdits són una normalitat.
“Aquesta limitació no només introdueix barreres addicionals en la matriculació d’estudiants estrangers en universitats espanyoles perquè suposa més temps de formació per obtenir una titulació equivalent –diu l’informe–, sinó que afegeix el risc que els estudiants espanyols que s’ho puguin permetre prefereixin dur a terme els seus estudis universitaris en altres països on les puguin obtenir en un any menys”, indica l’informe.
Segons l’opinió d’aquesta associació,
La durada dels graus, més gran a Espanya, dificulta la sortida d’espanyols i l’arribada d’estrangers
resulta paradoxal que els estudiants de centres europeus puguin consolidar els seus estudis amb 180 crèdits i els espanyols ho hagin de fer amb 240. D’altra banda, afegeix que la disponibilitat d’una titulació curta “facilita l’accés al mercat de treball i disminueix la propensió a l’abandonament dels estudis”.
Barcelona Global, a través del seu informe El repte de posicionar Barcelona com a destinació per a estudiants internacionals universitaris i de postgrau, identificava el procés d’internacionalització de l’educació superior que està tenint lloc a escala global i el posicionament d’Espanya.
El 2016, 5,1 milions d’estudiants van canviar de país per obtenir un títol universitari i, previsiblement, arribaran als 10,2 milions el 2030. Països com França, Dinamarca o els Països Baixos han aplicat polítiques educatives per atreure estudiants estrangers que ja representen entre un 10% i un 14% dels seus estudiants. A Espanya, amb una bona posició dels campus als rànquings internacionals, el percentatge és d’un 4%.c