La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els macrobotellots desborden les previsions de les autoritats
L’Ajuntament de Barcelona diu que no pot frenar concentracions com la de plaça Espanya
aquí per 5 euros ho tens tot!”. “Jo tinc 16 anys. No he anat mai a una discoteca ni hi penso anar”. “Al nostre amic se l’han emportat a l’hospital perquè estava molt borratxo, no pot arribar a casa seva a les tres, com li van dir els seus pares, ja veuràs què li diran”.
La sacsejada de la marquesina de la parada del bus és inquietant, un ampolla s’estampa contra un
Davant del Macba hi posen altaveus grossos com maletes per ballar música electrònica
Guiris amb la camisa planxada beuen combinats de colors al passeig del Born
taxi que fa la rotonda, els pneumàtics rebenten els vidres trencats, que surten disparats com projectils. Una noia d’uns 15 anys trontollosa busca un racó per vomitar amb intimitat. Un munt de criatures fent el que els dona la gana. I la policia, ben lluny.
En realitat, si no va passar cap desgràcia no va ser perquè els nois, tot i que del tot desfermats, tant que ni el fet de quedar-se sense alcohol minava les seves ganes de festa, amb aquelles ànsies d’atresorar mil anècdotes per explicar dilluns als passadissos de l’institut, són molt més cívics del que moltes d’aquestes escenes donen a entendre. El problema és que l’únic límit que van trobar va ser el seu propi esgotament. A les tres de la matinada, a poc a poc, alguns marxen amb l’autobús nocturn, contents com unes pasqües. Si no fos perquè aquesta pandèmia encara no queda enrere...
La nit estava extralimitada des de feia una estona molt llarga, i en molts indrets diferents. Encara no són ni les nou i la plaça dels Àngels està plena. La jonquillauna , la llauna de cervesa de mig litre, ha vingut per quedar-se. I la gent porta altaveus de la mida de maletes que no et deixen dur a la cabina de l’avió i balla música electrònica