La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nazis a l’Espanya dels 60
Blanca Suárez interpreta una jove que busca justícia després de passar per un camp de concentració a ‘Jaguar’ (Netflix)
La història d’una banda de “caçadors de nazis” a l’Espanya dels anys seixanta vertebra Jaguar, la nova sèrie de Bambú Producciones (Velvet, Las chicas del cable, Fariña) per a Netflix. Protagonitzada per Blanca Suárez, la ficció també pretén fer-se ressò del patiment de milers d’espanyols supervivents dels camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial i que després van veure com l’Espanya de la dictadura de Franco donava empara als seus botxins.
Blanca Suárez interpreta Isabel Garrido, una jove espanyola que va aconseguir sobreviure al camp de Mauthausen i que va al darrere de Bachmann, l’home més perillós d’Europa. Aviat descobreix que no està sola en la seva missió i s’uneix a un grup d’agents a la recerca de justícia que s’amaguen darrere d’un nom en clau: Jaguar. Allà Iván Marcos, Francesc Garrido, Adrián Lastra i Óscar Casas interpreten altres personatges que tenen en comú un dolorós passat i un objectiu: capturar els nazis refugiats a Espanya i portar-los davant la justícia internacional.
Els creadors i productors executius de la sèrie, Ramón Campos i Gema R. Neira, expliquen a La Vanguardia que, després de descobrir que els espanyols van ser els únics a qui el seu país no va anar a buscar quan els camps van ser alliberats, es van plantejar si aquestes persones després buscaven “justícia o revenja”.
A partir de llavors van desenvolupar una història que, tot i que no recreava uns fets reals, sí que està inspirada en una realitat que bé podia haver passat: “Molts espanyols van tornar i van viure amagats del règim de Franco després d’haver estat en camps de concentració i perfectament un d’ells podia haver descobert aquí un nazi”. Més de 40.000 criminals nazis es van establir a Espanya després de la Segona Guerra Mundial amb total impunitat. “Van tenir una segona vida sense necessitat d’amagarse, ni tan sols es van canviar els cognoms”, afirma Campos.
Afavorits pel règim de Franco, es van quedar a la Península o van utilitzar el país com a escala per escapar a Llatinoamèrica o Egipte. “Estaven assabentats de la connivència del règim de Franco amb els nazis, però molta gent ignora que vivien a Espanya amb tot luxe i tranquil·litat, que quedaven per sopar als restaurants, que tenien negocis i que a casa seva hi onejaven banderes nazis”, comenta Campos.
“A més, hi havia orgull en els seus actes. Som conscients de la crueltat que van exercir els nazis, però no d’aquesta part, que creiem que és necessari donar a conèixer. Hi ha una cosa duríssima per a les víctimes i és que els seus botxins no els reconeixien com a tals a l’Espanya de Franco”, explica Neira.
A través del passat de la Isabel, que coneixerem a través de flashbacks ,idels altres quatre membres de Jaguar, es repassaran els traumes que els van deixar els camps. “Tots els detalls que surten a la sèrie els hem tret de testimonis reals, des de la necessitat de treballar de nit i dormir de dia, fins a no poder suportar el fred o la sopa”, relata camps. “Hi ha una frase que utilitzàvem a la sèrie i és que les cicatrius es poden amagar però no desapareixen pas”, en sentit psicològic i físic, com la cicatriu al front de la Isabel.
Un aspecte interessant de la història de la Isabel, apunta Campos, és “com al lloc on neix el mal pots aprendre coses que et valguin per al futur”. Desgraciadament tot el que ella sap ho va aprendre en un camp de concentració, “des de maquillar-se fins a comportar-se a taula i fins i tot disparar”. “Llavors és com reutilitzar el mal per al bé”, afegeix.
Neira vol destacar finalment sobre aquesta història com els cinc protagonistes de la sèrie està units pel mateix trauma i d’alguna manera això fa que es puguin obrir entre ells d’una manera que no poden fer amb persones que no han viscut el mateix. Això els fa forts i formar equip”.c
“Molts criminals van viure una segona vida aquí sense necessitat d’amagar-se”, diuen els creadors de la sèrie