La Vanguardia (Català-1ª edició)
Porcioles, un alcalde incòmode
Una biografia posa de manifest les contradiccions del notari d’Amer
En un país poc donat al gènere biogràfic com Catalunya, l’aparició d’una biografia de l’alcalde Josep Maria Porcioles és notícia. “Franquista indiscutible, catalanista tebi, definidor d’utopies tangibles per a Barcelona i destructor de l’equilibri urbà amb l’especulació dibuixarien un perfil que segurament no admet posicionaments maniqueus”, diu l’historiador i exalcalde de Girona Joaquim Nadal al pròleg del llibre Josep Maria de Porcioles. Biografia
d’una vida singular, de l’historiador Josep Lluís Martín i Berbois (Editorial Base).
Els articles i llibres fins ara dedicats a la figura política de Porcioles s’havien centrat en la seva època d’alcalde de Barcelona ((1957-1973), amb una coincidència gairebé unànime que va ser “més que un alcalde, menys que un ministre”. La biografia que ara es publica aporta també interessants dades sobre la seva vinculació a la Lliga Regionalista i al catalanisme conservador i catòlic en els anys anteriors a la Guerra Civil que li donen encara un perfil més controvertit.
Porcioles havia nascut a Amer el 1904, població de la qual és fill predilecte (distinció que només tenen ell i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont), ja que el seu pare hi tenia plaça de notari. Va estudiar a Amer i Girona i el 1921 va començar a treballar com a passant del seu pare a Balaguer, on aquest havia estat traslladat. També inicia estudis de dret. Després vindran les oposicions a notari, per a la qual cosa la seva família l’envia a Valladolid, per aprendre bé el castellà que es requereix en les proves orals. Guanya les oposicions, amb nota brillant, i aconsegueix la plaça de Balaguer.
És llavors que s’acosta a la Lliga. Va arribar a participar en mítings del Centre Català Republicà de Balaguer. Tot i així, va ser detingut, a l’inici de la Guerra Civil, pels republicans i va passar per les presons de Balaguer, Lleida i Barcelona abans de poder exiliar-se i anar a l’Espanya “nacional”. Va tornar a Lleida amb l’entrada de les tropes franquistes i va ser nomenat delegat
Porcioles va ser “més que un alcalde i menys que un ministre”, amb una gestió molt polèmica en urbanisme
El museu.
d’Auxili Social i president de la Diputació de Lleida (1940-1943) i posteriorment director general de Registres i del Notariat (19431945), cosa que el va obligar a traslladar-se a Madrid. Allà no va ser ben rebut. “Parlava castellà amb accent català i quequejava”. Pels sectors falangistes no tenia puresa i van reobrir el seu expedient “catalanista”. Nadal ho considera “paradigmàtic dels tràngols privilegiats a què van ser
La Companyia MMCDC de dansa contemporània que dirigeix el coreògraf italià Michele Merola es troba per primera vegada de gira per Espanya –avui a la Factoria Cultural de Terrassa– amb l’espectacle Gershwin Suite, que beu de l’imaginari dels quadres d’Edward Hopper. / M. Chavarría