La Vanguardia (Català-1ª edició)
“M’agrada posar l’espectador entre l’espasa i la paret”
Actriu, protagonitza ‘Los ojos de Tammy Faye’ al festival de Sant Sebastià
Set anys després de visitar per primera vegada el festival de Sant Sebastià amb La desaparición de Eleanor Rigby, Jessica Chastain torna a trepitjar la catifa vermella del Zinemaldia per presentar Los ojos de Tammy Faye, pel·lícula dirigida per Michael Showalter que participa a concurs a la secció oficial i que li podria oferir el premi a la millor interpretació protagonista. Sens dubte, el seu treball és del més sorprenent que s’ha vist aquests dies al certamen donostiarra. I és que l’actriu californiana està pràcticament irreconeixible a la pell de Tammy Faye Bakker, una telepredicadora evangelista de pestanyes exagerades que es va fer molt popular als Estats Units a la dècada dels setanta i els vuitanta amb el seu marit, Jim, gràcies als seus missatges d’amor, acceptació i prosperitat. La pel·lícula arribarà als cinemes espanyols al febrer.
Quan va ser la primera vegada que va sentir parlar de Tammy Faye i per què la va voler interpretar?
Vaig veure el documental dirigit per Fenton Bailey i Randy Barbato el 2012 i vaig quedar molt impressionada amb la història d’aquesta dona que no tenia por de res, tan plena d’amor i compassió. El 1985 es va atrevir a fer una entrevista a Steve Pieters, un pastor i activista gai que tenia la sida. Va ser radical en aquella època. Ella no podia entendre que la gent el defugís perquè estava malalt. Em va decebre que els mitjans de comunicació la tractessin sempre tan malament. Vaig voler explicar la seva veritable història perquè la gent sabés qui era en realitat.
Quan era petita veia els seus programes religiosos?
No, recordo veure programes còmics en què la gent es reia descaradament d’ella i algunes imatges seves en algunes revistes. No vaig veure mai les seves aparicions com a telepredicadora.
Tammy Faye utilitzava en excés el maquillatge. Fins i tot molta gent la comparava amb un pallasso. Com va ser el procés de transformació física?
Depenia de l’escena que em toqués fer, però et puc assegurar que he arribat a passar set hores i mitja davant el mirall, cosa que és molt extrema. El primer dia de rodatge em van venir a buscar a casa a dos quarts de quatre de la matinada. Ha estat un procés exhaust, però estic realment agraïda a l’equip de maquilladors perquè han fet una feina increïble.