La Vanguardia (Català-1ª edició)
Elles manen a la Mercè
Blues del desert i flamenc al Teatre Grec
La cantautora sahrauí Aziza Brahim, refugiada a Catalunya, va tornar al Teatre Grec –dos mesos després de participar en un projecte col·laboratiu amb el grup malià Trio Da Kali– per presentar les cançons del seu últim disc, Sahari, i repassar una discografia que l’acosta a les formes del blues del desert que practiquen els músics tuareg, sense deixar de banda uns laments dolençosos que serveixen per recordar la tràgica situació que viu el seu poble, ara mateix en guerra amb el Marroc per la disputa dels seus territoris.
Així, en les seves actuacions no falta mai un record per als que pateixen in situ la situació i els que viuen expulsats en la diàspora. Acompanyada pel sòlid i compenetrat Tabal Quartet en què figuren Ignasi Cussó, a la guitarra elèctrica, Guillem Aguilar, prement un musculós baix, i les percussions de l’eclèctic Aleix Tobias, va trenar un excel·lent concert en què va anar fluctuant de l’afrofolk al blues-rock, deixant espai per a les reivindicacions i el lluïment dels seus músics. També va mostrar la ductilitat d’una veu que és capaç de passar de les carícies a escalar els tons més aguts, deixant constància de per què s’ha convertit en una de les representants més influents de la causa sahrauí.
L’andalusa Mariola Membrives és una actriu, intèrpret i compositora formada a les escoles més prestigioses de Barcelona. Entre els seus èxits artístics figuren un primer treball, Llorona, en què acosta el flamenc al folklore llatinoamericà i el jazz, una revisió del mític Omega de Morente i un disc, Lorca, spanish songs, en què reivindica el geni granadí amb ni més ni menys que amb el guitarrista Marc Ribot.
Té, a més, al currículum col·laboracions teatrals amb Pep Tosar i La Fura dels Baus, cosa que es reflecteix en una expressivitat que potencia la seva apassionada manera de cantar. Va aprofitar per preestrenar el seu imminent nou disc, La Babilonia, amb temes de títols tan explícits com La cantaora, Apocalipsis o Las guardianas del tiempo, en un repertori que també va incloure versions de Ne me quitte pas, La tarara i la copla Antonio Vargas Heredia, de Carlos Cano.
Com a fi de festa hi havia programada la llegendària Carmen Linares, cantaora de categoria que va venir a la Mercè a presentar l’espectacle 40 años de flamenco, amb Sílvia Pérez Cruz de convidada. Un repàs a una longeva carrera en què no falten homenatges a Paco de Lucía, Miguel Hernández, Lorca, Morente i Mercedes Sosa, així com una antologia de cants de dona, en una síntesi que demostra perquè als 70 anys és una de les cantaores més completes del gènere.c