Koeman perd més aliats

El gairebé únic suport del tècnic s’esquerda, ja que dos dels capitans neguen que no es pugui lluitar per la Lliga

No hi ha pitjor tret en el combat que el del foc amic. El que ve de les teves pròpies tropes, el que, tot i estar en guàrdia, no t’esperes. I Ronald Koeman, convençut que el president Laporta no ha estat mai al cent per cent amb ell, el que menys es podia imaginar és que també els jugadors el contradiguessin públicament. Koeman, qüestionat i cada vegada més sol, es queda sense un altre aliat de pes. La confiança del vestidor potser és l’únic motiu pel qual els que decideixen s’ho pensen abans de tallar en sec (al seu dia va salvar Valverde després de Liverpool). Tenir el suport dels que juguen és bàsic, ja que són ells els que salten a la gespa. Si els futbolistes no van a l’uníson amb la banqueta, la corda està molt clar per la banda que es trencarà.

El tècnic neerlandès presumia del suport de la plantilla. De fet, va utilitzar el fet de tenir els futbolistes de la seva banda com una mesura de força de cara a la directiva. Va ser una manera d’aferrar-se al club. “Els jugadors pensen com jo. Els veterans han guanyat molt i saben que cal temps per fer tants canvis”, va dir Koeman abans de jugar contra el Granada. Sentint-lo va semblar que el cos tècnic i el vestidor eren una pinya.

Tot i això, el comunicat de l’entrenador el dia abans d’anar a Cadis va obrir esquerdes en aquest mur. El búnquer es va començar a esquerdar. Koeman va avisar els capitans que llegiria un discurs. Però el contingut no va agradar als homes importants. No estan contents que els menyspreï i se’ls utilitzi per rebaixar les expectatives de la temporada quan no s’està a l’altura. Com si se’ls posés d’escut per desviar l’atenció.

Tots, tècnic i jugadors, saben que la Champions és, en aquests moments, una quimera. Les clatellades dels últims anys han fet efecte en tots. Però la Lliga és una altra història. Koeman va dir que seria un èxit aconseguir una posició alta a la classificació, cosa que els pesos pesants no van deixar passar per alt.

Dos dels capitans es van encarregar d’aclarir que una cosa és el diagnòstic d’una mala ratxa o lamentar unes baixes, i una altra el conformisme. La seva visió difereix completament de la del tècnic. Van demostrar una ambició que ell no vol ensenyar o no té. Piqué, amb quatre

Champions i vuit Lligues al Barça –com Busquets–, i Sergi Roberto es van posar seriosos quan se’ls va tocar el tema. “Jo no porto aquesta samarreta per quedar tercer o segon ni per caure a quarts a la Champions. Jo vinc aquí per guanyar cada partit i les competicions”, va dir el central.

“No, no, aquí cal guanyar la Lliga”, va dir el de Reus per secundarlo. “A mi no em val això que hem de quedar entre els quatre primers. Això per descomptat, per descomptat. Però nosaltres som el Barça i hem de lluitar per la Lliga”, va deixar clar Sergi Roberto, que va fer la reflexió que el Barça no ha de sortir acomplexat. “Tenim una plantilla molt bona. No crec que els altres equips la tinguin millor que nosaltres”, va sentenciar.

La pilota passa, per tant, a la teulada de Koeman, que és qui ha de gestionar i treure partit d’aquest talent. Qui l’ha d’encertar amb el plantejament i no fer batzegades: tancat i cedint la iniciativa contra el Bayern, nerviós, amb presses i jugant a llançar pilotes fora contra el Granada i amb massa pausa, com si no hi hagués res en joc, a Cadis. Què ha passat amb la pressió de la primera jornada contra la Reial Societat? “Ha estat la millor pressió del Barça en anys”, va dir Koeman plantant cara. A falta de qualitat i desequilibri, recuperar a dalt amb el rival desordenat facilita trobar més net el camí a la porteria. 40 dies després no n’hi ha ni rastre.c

Sergi Roberto va reivindicar el Barça: “No crec que els altres equips tinguin més bona plantilla que nosaltres”