La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els fons europeus, a la diana de l’estratègia empresarial
L’accés als ajuts del pla de recuperació de l’economia europea suposa un repte per al teixit empresarial, format principalment per pimes
L’objectiu dels fons europeus de recuperació, que suposen el paquet d’estímul més important a l’economia finançat fins ara per la Unió Europea, és fer front a l’impacte provocat per la pandèmia accelerant les estratègies empresarials de sostenibilitat i digitalització. El pla europeu previst en l’acord Next Generation EU se suma a altres instruments de finançament europeu, com el marc financer plurianual 2021-2027, que s’aniran repartint progressivament als diferents territoris de la Unió Europea en el transcurs dels propers mesos i anys.
Per analitzar l’oportunitat que representen aquests ajuts provinents d’Europa i valorar si realment estan a l’abast de la majoria de les empreses, Diàlegs de Futur KPMG amb La Vanguardia va organitzar aquesta setmana la sessió “Els fons europeus com a motor de reactivació del teixit empresarial”. Aquesta trobada va comptar amb la participació la vicepresidenta de Foment del Treball i CEO de SocialCar, Mar Alarcón; el president de La Farga, Oriol Guixà; el CEO d’Europastry, Jordi Morral; el president de Cottet, Javier Cottet; el director general de Gebro Pharma, Sergi Aulinas; el director de relacions internacionals de Pimec, Jacint Soler i el soci de KPMG i responsable d’Empresa Familiar a Catalunya, Manel Blanco, coamfitrió de la trobada amb el director general adjunt de Godó Strategies, Pablo de Porcioles.
La clau fonamental per accedir als fons europeus, segons el soci de KPMG Manel Blanco és “trobar l’encaix amb algun dels elements estratègics que ja tingui l’empresa”. Si algun dels eixos fonamentals, com poden ser la sostenibilitat, la transformació digital, la competitivitat internacional i la creació d’ocupació, estan ja presents en el pla estratègic empresarial, “els ajuts poden servir d’accelerador”, explica.
KPMG actualment compta amb un equip multidisciplinari format per més d’un centenar d’experts en gestió de
Els fons europeus són l’impuls econòmic més important de la història de la UE
Objectiu: accelerar les estratègies de sostenibilitat i digitalització
fons europeus i amb una eina tecnològica per identificar quins projectes són elegibles per sol·licitar els ajuts.
KPMG recomana també a les empreses –assenyala Blanco– que “arribin a acords per presentar-se de manera conjunta” a convocatòries com les dels projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (Perte), de col·laboració publicoprivada entre administracions públiques, empreses i centres d’investigació.
El primer Perte, aprovat el mes de juliol passat pel Consell de Ministres, va ser el del vehicle elèctric (VEC), que té per objectiu principal impulsar la transformació de la indústria de l’automòbil cap a la mobilitat sostenible.
Altres projectes de repartiment de fons europeus sota aquesta nova figura que combina la inversió pública i privada se centraran en sectors com l’aeroespacial, l’agroalimentari o el sanitari, entre d’altres.
La vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, assegura que encara que Espanya hagi estat “un dels primers països a reaccionar”, no pot obviar que el seu teixit empresarial està format principalment per petites i mitjanes empreses (pimes), amb “recursos econòmics i humans limitats” que fan que tinguin “difícil accés a la informació per saber com s’han de preparar” per beneficiar-se dels ajuts.
Les associacions empresarials, recorda Alarcón, donen suport suport i informació. Foment del Treball, com a interlocutor de les administracions, reclama un “procés clar per saber quins requisits es demanen i amb quin calendari”.
“Una pime no pot estar constantment pendent del BOE ni reaccionar en nou dies per poder presentar-se a un Perte”, lamenta la vicepresidenta de la gran patronal catalana.
La “falta de claredat i de calendarització” preocupa també Pimec. Un dels ajuts més esperats per a les pimes, especialment en aquests moments de crisi per la pandèmia, pujades en el preu de les matèries primeres i de l’electricitat, són les d’instal·lacions d’autoconsum, emmagatzemament i climatització amb energies renovables, que serviran a moltes empreses per instal·lar plaques solars.
Segons l’opinió del director de relacions internacionals de Pimec, Jacint Soler, el Govern espanyol “podria haver explorat altres vies com les escollides per altres països com Itàlia, on la inversió en projectes d’instal·lació de plaques solars pot deduir-se de l’impost de societats”. Això hagués estat més àgil i més pràctic.
Soler també ha reclamat que les pimes siguin “prioritàries” en el repartiment dels fons per afavorir la recuperació, creant llocs de treball i riquesa, així com també destaca el paper de les seves organitzacions i associacions per gestionar sol·licituds d’ajuda agrupades, que inicialment están ja previstes en la regulació dels fons NGEU.
El president de La Farga, Oriol Guixà, reconeix que els fons europeus, “conceptualment”. són un “total encert” ja que la seva intenció és “desenvolupar el món empresarial amb projectes innovadors i d’estratègia futura”.
No obstant això, l’empresari es mostra escèptic sobre “com s’utilitzaran aquests recursos a Espanya, perquè arribin a tot l’àmbit territorial i empresarial”. Guixà tem que és pugui caure “en la temptació” d’aplicar aquests ajuts a projectes que estaven pendents per part de l’administració, ja sigui estatal, autonòmica o local. “Si utilitzem els ajuts per resoldre problemàtiques de les administracions, li farem un mal favor al conjunt del país”, adverteix.
El CEO d’Europastry, Jordi Morral, qualifica els fons europeus com “una gran iniciativa i una bona oportunitat per reparar els danys de la covid i modernitzar l’economia”, encara que també insisteix que “el conducte per accedir-hi no és fàcil ni ràpid”.
Aquesta dificultat s’accentua encara més per a les petites i mitjanes empreses, coincideix a assenyalar Morral. La seva principal reclamació és “alleugerir el procés burocràtic” que s’ha previst per la gestió i repartiment dels fons europeus.
“El temps és vital en economia, perquè si l’ajuda arriba tard, la pime ja no existirà”, alerta. Al seu parer, “a les pimes l’ajuda els arribarà més indirectament pels fons que captaran les grans empreses que per aquells a què puguin optar elles mateixes”.
Segons el president de Cottet, Javier Cottet, pràcticament “no ha arribat cap ajuda d’Europa a les pimes, que només han rebut ajuts locals i autonòmics molt limitats” que no ajuden a “salvar el compte d’explotació”. “Els únics ajuts efectius han estat els ERTO”, assegura. L’empresari del sector de l’òptica, que ostenta també el càrrec de vicepresident de Barcelona Oberta i soci fundador de Comertia, es mostra “exigent” i demana que es tingui en compte l’empresariat, incloent les pimes i sectors com el comerç, l’hostaleria i el turisme.
El sector de la salut, en canvi, sí que reconeix que es veu afavorit pels ajuts europeus. El director general de Gebro Pharma, Sergi Aulinas, atribueix la potenciació dels ajuts a l’àmbit sanitari, en el qual la covid ha deixat clar que “sense salut, no hi ha economia ni benestar”.
Entre els aprenentatges que ens deixa la pandèmia, el directiu d’aquesta empresa farmacèutica ressalta “la importància de la col·laboració publicoprivada” així com “els problemes que comporta la dependència d’Àsia en matèries primeres i material sanitari o la falta de fabricació de medicaments estratègics a Europa”. Aquestes són qüestions que es pretenen solucionar amb el pla de recuperació, en el sector, amb una inversió intensiva en investigació i innovació.
Per tot això, Sergi Aulinas es mostra “a favor de la filosofia dels fons”. La seva experiència en el terreny pràctic, fins ara, presentant projectes a través dels Next Generation amb l’hospital Clínic i l’IQS (Universitat Ramon Llull), ha estat també “positiva”.
Per finalitzar la trobada, el soci de KPMG Manel Blanco posa el colofó al debat amb un missatge d’optimisme. “Els fons europeus són una gran oportunitat. Queda molta feina per fer per ajudar la pime a accedir-hi. Preparem-nos i assessorem-nos bé per buscar la millor estratègia possible”, conclou.c
Les empreses demanen claredat i calendarització per accedir als ajuts
El sector de la salut serà un dels més afavorits pels diners de Brussel·les