La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un intercanvi de presoners posa fi al cas Huawei
El contenciós enterbolia les relacions entre els EUA, el Canadà i la Xina
Després de tres anys emmetzinant les relacions entre la Xina, d’una banda, i els Estats Units i el Canadà de l’altra, la saga del cas Huawei va arribar ahir a la seva fi. El contenciós es va tancar d’improvís quan Washington va anunciar que retirava els càrrecs contra Meng Wanzhou, l’alta executiva de Huawei arrestada a Vancouver a instàncies del seu veí meridional. Tot just posar rumb cap a la seva pàtria, Pequín va comunicar la posada en llibertat de dos canadencs detinguts per espionatge al seu territori i la seva tornada a casa. Un intercanvi de presoners que, en un ambient de guerra freda, té certes reminiscències a episodis d’un passat bipolar no tan llunyà.
La notícia del seu alliberament va ser rebuda amb enorme alegria als països implicats. Aquest dissabte al matí (hora local), l’avió que traslladava Michael Spavor i Michael Kovrig va aterrar a Calgary, on van ser rebuts, amb forta abraçada inclosa, pel primer ministre canadenc, Justin Trudeau. “Durant els últims 1.000 dies han demostrat força, perseverança, resistència i gràcia, una cosa que ens inspira a tots” va dir sobre ells quan va donar a conèixer el seu alliberament hores abans.
A l’altra banda del Pacífic, Meng era rebuda a l’aeroport de Shenzhen, ciutat on hi ha la seu de l’empresa que va fundar el seu pare, Ren Zhengfei, amb honors d’heroïna nacional. A la pista d’aterratge, desenes de persones van saludar la seva arribada fent onejar banderins i pancartes de benvinguda, un acte retransmès en directe per la televisió pública. Allà mateix, l’executiva va donar, emocionada, un petit discurs d’agraïment abans de desplaçarse al lloc on farà la preceptiva quarantena.
La saga judicial i diplomàtica va començar l’1 de desembre del 2018, quan Meng va ser detinguda per les autoritats canadenques a petició dels EUA quan feia escala a Vancouver de camí a Mèxic. Washington l’acusava d’infringir les sancions dels Estats Units sobre l’Iran, i va reclamar immediatament a Ottawa la seva extradició. Des d’aleshores, aquesta dona de 49 anys ha estat sota arrest domiciliari en una de les seves luxoses mansions mentre batallava la seva causa als tribunals.
La seva detenció va desfermar les ires del gegant asiàtic, que la va titllar d’atac polític amb què torpedinar el vaixell insígnia de les seves empreses tecnològiques i líder en l’àrea del 5G. Com a represàlia, va suspendre la importació de diversos productes i, dos dies després, va detenir al seu territori els canadencs acusats d’espionatge.
Després de més de 1.000 dies aïllats i un procés opac, Spavor, un empresari amb estrets lligams amb Corea del Nord, va ser sentenciat l’agost passat a 11 anys de presó. Per la seva banda, l’exdiplomàtic i analista polític Kovrig esperava la decisió. El Canadà, els EUA i altres nacions internacionals sempre van qualificar el seu arrest d’“arbitrari” i van acusar Pequín de practicar la “diplomàcia dels ostatges”, cosa que el gegant asiàtic va negar repetidament (malgrat que els últims esdeveniments apunten justament el contrari).
Finalment, el cas es va resoldre quan el Departament de Justícia dels Estats Units va arribar a un acord amb Meng pel qual quedava en llibertat a canvi de reconèixer públicament la comissió d’actes indeguts de menys importància. D’aquesta manera, l’alta executiva va evitar la seva extradició per ser jutjada a Nova York i, en principi, els càrrecs contra ella seran sobreseguts el desembre del 2022. La seva partida amb rumb cap a la Xina va obrir també la porta als dos Michael.
Aquest canvi de cromos gestat entre bambolines suposa un respir momentani per a les deteriorades relacions entre Washington i Pequín. Al reguitzell de conflictes que arrosseguen –guerra comercial, tecnològica, origen del coronavirus, situació a Hong Kong i Xinjiang, etcètera–, s’hi ha sumat recentment l’anunci d’una nova estratègia militar al Pacífic patrocinada per Washington amb Austràlia i el Regne Unit o el rellançament del Quad, una associació informal de seguretat composta pels EUA, el Japó, Austràlia i l’Índia que Pequín percep com un intent per limitar la seva influència. Per això, tot i que suposa un avanç, els analistes creuen que no n’hi haurà prou amb la resolució d’aquest cas per reparar els seus malmesos llaços.
La directora executiva de la tecnològica torna a la Xina, que allibera els dos canadencs acusats d’espionatge