La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els drets humans no són un valor occidental
Activista i exministra de l’Afganistan
El 18 de setembre del 2021, l’Afganistan va donar al món una altra notícia impactant: l’abolició per part dels talibans de la Comissió Independent de Drets Humans de l’Afganistan (AIHRC, segons les seves sigles en anglès) i les institucions nacionals de drets humans creades en l’acord de Bonn de desembre del 2001. Aquest acord va ser resultat de la negociació entre diverses faccions polítiques i militars afganeses després de l’enderrocament del règim talibà dut a terme per les forces dels Estats Units i l’OTAN.
El 8 de març del 2002, sent jo ministra d’Afers de la Dona, es va unir a Kabul a nosaltres (les dones afganeses) Mary Robinson, l’alta comissionada per als Drets Humans, per celebrar una conferència que comencés a posar en marxa unes institucions nacionals de drets humans consagrades a la promoció, la protecció i el seguiment de la situació dels drets humans en un país devastat per la guerra.
Vaig ser designada coordinadora per preparar l’establiment d’aquesta institució amb una consultora enviada des de l’oficina de l’alta comissionada per als Drets Humans a Ginebra. Vam celebrar nombroses conferències i reunions per organitzar tota la paperassa a fi de complir el termini establert per l’acord de Bonn.
El representant especial del secretari general de les Nacions Unides a l’Afganistan, Lakhdar Brahimi, i jo vam seleccionar acuradament els integrants d’aquesta comissió. Quan tota la documentació va estar a punt, la vaig portar al president Hamid Karzai perquè ho firmés tot i anunciés la creació d’aquest important òrgan.
Per mitjà d’un decret, vaig ser nomenada presidenta de la comissió i vaig haver de posar-la en marxa des de zero, sense edifici, pressupost, personal ni cap altra instal·lació.
Amb un fort compromís polític amb la promoció, la protecció i el compliment dels drets humans, vam començar amb una catifa que jo mateixa havia comprat amb diners de la meva pròpia butxaca, vam començar a muntar una infraestructura i vam obrir l’AIHRC, que es va convertir en una de les institucions nacionals més conegudes a la regió i també a tot el món. I, el que és més important, era una institució en què confiava la gent de l’Afganistan.
Els membres de l’AIHRC vam obtenir èxits tangibles en matèria de drets humans al país. La institució va ser capaç de controlar els centres de detenció del país i reduir els casos de tortura del 100% a un percentatge molt petit. Per descomptat, el nostre objectiu era abolir la tortura com a delicte de lesa humanitat. Protegíem els membres dels talibans de la tortura als centres de detenció governamentals, i demanàvem
Els talibans han abolit la comissió que va ser capaç de reduir la tortura a les presons
responsabilitats per la comissió de tortures.
L’AIHRC tenia 14 oficines que treballaven de manera imparcial per promoure, protegir i supervisar la situació dels drets humans de tots els afganesos i impulsar la rendició de comptes i la justícia al país. La justícia és un dels elements bàsics dels principis islàmics i de la família humana.
Semblants valors no són valors occidentals. Són valors humans. Se’m trenca el cor al veure abolits vint anys de dura feina per les mateixes persones que van ser protegides pels meus col·legues. M’agradaria dir-los que els drets humans no són un valor occidental, sinó un valor fonamental de la dignitat humana en la nostra religió, l’islam.