El canal d’Istanbul obre una esquerda a la convenció de Montreux

El canal d’Istanbul és una andanada dirigida a la convenció de Montreux, que el 1936 va regular el lliure passatge pels Estrets Turcs dels vaixells mercants i va restringir el pas de vaixells de guerra, especialment per als països no riberencs del mar Negre. El tractat no va lligar de mans Turquia, sinó que li va tornar el control dels estrets, que havia perdut amb la derrota otomana a la Primera Guerra Mundial.

Podria semblar favorable a l’URSS i després al bloc soviètic –quan Turquia era l’únic país riberenc del mar Negre en una altra òrbita–, però abans havia estat clau per allunyar d’aquell mar els nazis, tal com volien els britànics. Posteriorment, les limitacions de tonatge han impedit l’accés de portaavions dels Estats Units al mar Negre, cosa que representaria una puntada de peu al tauler. La vulnerabilitat de Rússia en teoria podria augmentar amb el canal d’Istanbul, i això donaria a Ankara marge de maniobra davant les moltes palanques en mans de Moscou. A més, Erdogan vol un lloc a la taula com el que Nasser va obtenir amb el canal de Suez. En realitat, desdoblar el Bòsfor artificialment és una idea que ja van temptejar els otomans i que el 1994 va rescatar el socialdemòcrata Bülent Ecevit, en unes eleccions municipals que van portar a l’alcaldia d’Istanbul un tal Recep Tayyip Erdogan, contrari al projecte. Tot i això, cap al 2010 –ja com a primer ministre– l’ara president va recuperar el projecte i se’n va apropiar. Mentrestant, el vagament socialdemòcrata CHP –avui a l’alcaldia– recorria el camí invers. Yöruk Isik, del portal Bosphorus Observer, explica la sang freda de Vladímir Putin perquè “ha deixat clar que la convenció de Montreux és una línia vermella i perquè aquest acord inclou el mar de Màrmara i els Dardanels, a més del Bòsfor”. Però fa més d’un any que Erdogan rondina contra Montreux, fins al punt que un centenar d’almiralls retirats van escriure un manifest contra l’abandonament de la convenció, arran del qual deu d’ells van ser empresonats “per incitació al cop”.

24,1%

Jordi Sànchez

80,1% 35,9%