La Vanguardia (Català-1ª edició)
El laberint de Puigdemont
Diferències dels processos a Alemanya, Bèlgica i Itàlia
La justícia italiana és l’última a qui li ha caigut la patata calenta de decidir què fa amb l’expresident Carles Puigdemont. El líder de Junts es troba en rebel·lia per la justícia espanyola. Està acusat d’un delicte de sedició i malversació de cabals públics pel procés del 2017. Se’n va anar d’Espanya al començament de la instrucció i no es va asseure al banc dels acusats amb la resta de líders independentistes que sí que han estat condemnats, com és el cas de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, a qui va caure una pena de 13 anys de presó. Al llarg d’aquests últims quatre anys Puigdemont ha anat escapant de la justícia i fins ara tot li ha sortit a favor. Tot i això, cada procés ha tingut circumstàncies ben diferents.
En aquesta última hi ha un aspecte rellevant que no va passar a Bèlgica ni a Alemanya, i és que al març el Parlament Europeu va concedir el suplicatori perquè la justícia espanyola li obri judici. Tot i això, el principal escull del Tribunal Suprem és aconseguir portar-lo a Espanya. Fins ara, Puigdemont ha estat ubicat a Bèlgica, i els tribunals d’allà han mostrat senyals de no estar en disposició de lliurar-lo.
Fonts jurídiques expliquen a La Vanguardia que Itàlia sempre ha aplicat les ordres europees de detenció en el seu tenor literal, és a dir, no ha entrat a debatre el fons sinó que ha acceptat que és un mecanisme de cooperació internacional entre països de la Unió Europea i no dubta dels seus països veïns.
Tot i això, el cas de Puigdemont té força vicissituds. El fet que el maig del 2019 aconseguís un escó al Parlament Europeu complica l’execució de les ordres de detenció. Com a europarlamentari gaudeix d’immunitat
L’expresident viu a Bèlgica i allà els tribunals no mostren senyals d’estar en disposició d’entregar-lo
per garantir la seva presència a les sessions de la Cambra. Al març la va perdre però va aconseguir que el Tribunal General de la Unió Europea l’hi mantingués fins al mes de juliol, quan l’hi va retirar definitivament.
En aquest escenari, només faltava que Bèlgica donés llum verda per a la seva entrega. Però davant els dubtes que ho fes, el jutge Pablo Llarena va plantejar una qüestió prejudicial perquè Europa digués a Bèlgica si entre països comunitaris es pot rebutjar una euroordre (OED).
Paradoxalment, aquest moviment ha afavorit Puigdemont. S’ha obert el debat de si amb la qüestió prejudicial cal suspendre les ordres de detenció. El Suprem diu que no; el tribunal europeu diu que sí; ara Itàlia ha de decidir.
El dilema que ara se li obre a Itàlia és ben diferent del que es van trobar Bèlgica o Alemanya. La justícia belga ha tingut dos escenaris diferents. Al principi, quan Puigdemont va marxar d’Espanya a finals d’octubre del 2017 després de la declaració unilateral d’independència.
Abans de prendre la decisió de si el lliurava, Llarena va optar per retirar l’euroordre.
Quan la va reactivar, el maig del 2018, l’ordre va ser executada a Alemanya, quan només hi havia ordre de processament. Els alemanys es van negar a lliurar-lo per sedició. No va ser fins que el Suprem va dictar sentència ferma que es va tornar a reactivar. Va ser aleshores quan Bèlgica va tornar a entrar en escena, però Puigdmeont ja era parlamentari. Ara Bèlgica i Itàlia s’han de pronunciar.c
consideren que amb la renúncia a l’acta a la Cambra autonòmica, i “en el marc de la relació fluida que Espadas i Díaz mantenen”, es culmina el procés que va començar el mes de juliol amb l’elecció de l’alcalde de Sevilla com a nou secretari general.
També suposa “el començament d’aquesta nova etapa del PSOE d’Andalusia, que es completarà en el següent congrés regional de Torremolinos, els dies 6 i 7 de novembre, en què s’elegirà la nova executiva”, diu la formació política.c