La Vanguardia (Català-1ª edició)
Asseure’s a taula amb el “repressor”
Les teories sobre muntatges al voltant de la detenció de a Sardenya circulen amb frenesí en totes dues direccions entre Barcelona i Madrid. L’expresident involucra el Govern de en el seu arrest, cosa que alimenta el discurs d’una ERC còmplice dels “repressors”. Des de l’altra banda s’insinua que Puigdemont podria haver propiciar aquesta situació per posar en un compromís Esquerra després de l’escenificació del diàleg amb Sánchez.
El cert és que tant el Govern central com ERC van respirar alleujats quan Puigdemont va quedar en llibertat. La seva extradició hauria atiat inestabilitat a Catalunya després dels esforços de les dues parts per apaivagar el clima polític i social. D’altra banda, és difícil creure que l’expresident es pogués assegurar que un jutge de Sardenya interpretaria la seva situació conforme als seus interessos i li evités una permanència més llarga a la presó. Més enllà d’aquestes especulacions, el que sí que queda demostrat és que el futur de Puigdemont constitueix una peça difícil d’encaixar en el trencaclosques de la política espanyola.
Per més que els indults hagin estat una decisió difícil per a Sánchez, el veritablement espinós és afrontar el cas de Puigdemont. L’expresident manté un pols polític que espera guanyar a través de la justícia europea. Si el Tribunal General de la Unió Europea li torna la immunitat parlamentària serà una bufetada als jutges espanyols.
En aquest cas, gaudiria d’una àmplia llibertat de moviments i furgaria en un desprestigi d’Espanya davant els seus socis. Si, per contra, el TGUE li retira la protecció, Puigdemont es podria quedar a Bèlgica i el seu radi de desplaçament es reduiria a països com Alemanya o Suïssa.
La detenció de Puigdemont permet a Junts posar més pressió a ERC acusant-lo de complicitat amb la “repressió”. Els republicans aguantaran si la majoria de l’independentisme acompanya els seus esforços per canviar de rasant.
De moment, cada vegada que s’escapoleix del jutge puja punts com a líder d’un sector de l’independentisme que no està disposat a parlar de res que no sigui un referèndum de secessió. L’episodi d’Itàlia ha insuflat entusiasme a Junts, on la falta d’un lideratge clar i efectiu a Catalunya comença a passar factura. La potència de la seva figura impedeix una successió.
I els aspirants s’arremolinen per col·locar-se al seu costat, físicament o retòricament. Després de la detenció, consellers i dirigents de Junts van rivalitzar en celeritat per assistir a la concentració davant el consolat italià. La qüestió és si el carisma de Puigdemont i la seva defensa del xoc amb l’Estat continua sent un factor de mobilització tan vigorós com abans. La concentració espontània de divendres per l’arrest de Puigdemont va ser petita, però prou perquè s’escampés la inquietud a ERC.
Si Puigdemont hagués estat extradit a Espanya Esquerra no hauria aguantat la pressió. La taula de diàleg hauria saltat feta miques, els pressupostos de l’Estat ni s’haurien discutit i Sánchez hauria hagut de prendre decisions sobre la legislatura. Conscients d’aquest risc, els equips de
i de la Moncloa es van posar en contacte per actuar amb prudència. Sánchez va defensar el diàleg en públic i per part d’ERC ho va haver de fer
atès que el president es va veure obligat a cenyir-se al text pactat amb els seus socis de Junts.
Ara el discurs de la “repressió de l’Estat” és més rendible per a Junts, que inclou tots els poders al mateix sac, com l’Executiu i el judicial. ERC ha fet el mateix durant anys i ara li resulta difícil compaginar
Junts explota el discurs de la “repressió de l’Estat” i ERC comença a introduir-hi matisos
aquest relat amb el del diàleg amb Sánchez. Per això Junqueras va parlar d’“una part dels aparells de l’Estat” com a responsable de “la repressió”. I Aragonès va fer equilibris davant els periodistes per evitar incloure el Govern central entre els qui exerceixen la “repressió”.
En aquestes contradiccions burxarà Junts, aprofitant el debat de política general que comença dimarts. Posaran en qüestió la plena autoritat d’Aragonès com a president atès el seu ajustat resultat electoral. Un retret no menor. I li recriminaran que s’assegui a taula amb els mateixos que persegueixen Puigdemont. La via oberta entre Sánchez i ERC ja ha patit un sotrac tot just uns dies després de la seva gran escenificació a Barcelona. Les pressions externes poden malmetre una relació o, potser, acabar blindant-la.