La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Espanya Buidada amenaça de desenquadernar el mapa electoral
La forquilla d’escons, encara oberta, pot trastocar els equilibris parlamentaris
Ara que hem après que un volcà pot aparèixer en forma de successives esquerdes resulta més fàcil entendre que la inacabable crisi del model polític bipartit de la transició estigui veient com s’obre la tercera gran esquerda. Si Podem i els seus satèl·lits va obrir el sòl sota els peus del que estava lligat i ben lligat, i Vox va diluir qualsevol esperança que aquell moviment tel·lúric pogués ser pilotat de dalt a baix –això i no una altra cosa ha estat Ciutadans–, la iniciativa de l’Espanya Buidada de presentar llistes a tot el país es revela com la tercera bretxa en el model electoral, una que actuant sobre les províncies interiors pot capgirar l’amb prou feines intel·ligible tauler dels equilibris polítics actuals.
Els eventuals resultats són encara una incògnita, encara que l’objectiu és clar: formar un grup parlamentari propi que defensi els interessos de reequilibri territorial i repoblació per posar fi a més de mig segle d’estratègies de creixement i inversió dissenyades per convertir Espanya a dues costes i una gran metròpolis urbana separes per un buit d’activitat i població. Avui dia i sense treballs de camp disponibles, els especialistes en demoscòpia electoral consultats coincideixen en dues coses: que el fruit de l’operació encara és una incògnita però que l’oportunitat de consolidar una opció política transversal centrada en els objectius materials específics de l’Espanya interior –una transversalitat antagònica de la basada en significants identitaris–, després d’anys d’abandonament i incompliments, és absolutament real i el seu eventual èxit, perfectament versemblant. La clau és la feina prèvia: per evitar col·lisions entre opcions ideològiques de l’eix esquerra-dreta, la plataformes, ma va treballar intensament l’últim any en crear un document marc en el qual s’especifiquen un centenar d’objectius extraordinàriament concrets –de les infraestructures als serveis de l’Estat, passant per les polítiques ambientals o educatives–, fet que prevé que tan heterogènia suma d’organitzacions pugui esdevenir una torre de Babel.
La paradoxa és que, davant la tensió recentralitzadora que expressa la voluntat de Vox de posar fi a l’estat de les autonomies a favor de la centralització i emparat sota l’ègida del nacionalisme espanyol, les organitzacions de l’Espanya Buidada representen una impugnació per baix, des del territori immediat, que pot aprofitar com a trampolí l’enganyifa del mapa electoral: el constituent va decidir que el país seria una suma de noves entitats territorials, les comunitats autònoperò va triar conservar la província com a circumscripció –substancialment, per evitar un gir del país a l’esquerra– i aquesta decisió és avui la finestra d’oportunitat perquè la plataforma pugui eixamplar un nou fenomen de revisió del model polític. Malgrat que els números són avui una incògnita, els analistes consultats apunten al fet que, a priori, aquestes candidatures tindran més fàcil aconseguir acta allà on ja s’havien alliberat escons del bipartidisme –a favor de Podem, Ciutadans o Vox– en els cicles anteriors, però podrien també moure’ls en províncies on fa anys que es donen per assignats. Exactament això va ocórrer a Terol el 2019 i la possibilitat
Sense dades de camp encara, els especialistes veuen plausible l’objectiu d’un grup parlamentari propi
que es repeteixi en altres províncies de les quals en posseeixen dos o tres escons és real. De quantes actes estem parlant? A dos anys vista, podrien ser tres o quatre o bé més d’una dotzena, però els especialistes consultats subratllen dues coses: que l’eventual creixement serà a costa sobretot de vot tradicionalment socialista –el PP de Pablo Casado perd suports a l’Espanya interior tal com Isabel Díaz Ayuso els guanya a Madrid, coincideixen a assenyalar– i que si l’operació Espanya Buidada fracassés, podria deixar el camí expedit perquè Vox creixés a mitjà termini fora dels seus actuals feus urbans. És a dir, coincideixen que aquest és un dels fenòmens polítics més importants de la present legislatura.c