La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya busca 90 diputats
Aquesta legislatura el Parlament es donarà una altra oportunitat per aprovar una llei electoral pròpia que substitueixi la Loreg –la norma estatal–, un propòsit en què fins ara els partits catalans han naufragat. L’escull principal sempre ha estat el sistema electoral, és a dir, la fórmula per traduir els vots en escons. Però hi ha una altra dificultat afegida al consens: l’Estatut fixa una majoria de dos terços –90 dels 135 diputats– per aprovar la llei electoral, un quòrum inaudit en altres lleis, llevat del propi Estatut o la Constitució. Traduït en xifres, aquesta legislatura caldrà l’acord d’almenys quatre grups parlamentaris –entre els quals els tres grans, que tenen interessos electorals divergents– per tirar endavant la llei.
Malgrat la complexitat, els partits estan disposats a intentar-ho. Aquesta setmana ERC ha convidat formalment la resta de grups del Parlament a demanar la creació d’una ponència conjunta a partir del treballs duts a terme en la VIII i la X legislatures. La iniciativa disposa d’un ampli suport. Els republicans plantegen unificar els treballs i procediments en curs de la iniciativa legislativa popular sobre aquesta llei –que es va presentar el 2009– i demanar la documentació necessària per començar a treballar. També disposen de l’informe que el Govern va encarregar el 2007 a un grup d’experts de diferents sensibilitats, en què proposaven, entre altres mesures, que la circumscripció electoral fossin les vegueries i que es presentessin llistes tancades desbloquejades, en què el votant pugui marcar un o més noms per donar-los prioritat sobre la resta.
La falta d’acord entre els grups sobre la relació vots-escons ha portat en el passat a plantejar com a solució transitòria aprovar una llei parcial, amb els aspectes administratius i tècnics. El 2015 el text que es va portar al ple del Parlament només tenia l’acord de tots en aspectes com ara la regulació de les campanyes electorals o la creació d’una sindicatura electoral que substitueixi la Junta Electoral Central.
Pel que fa al sistema electoral, la proposta que van portar CiU i ERC, partits amb més implantació territorial, era molt semblant a la que s’aplica amb la llei estatal i que queda lluny de la proporcionalitat que defensen altres formacions amb més pes a l’àrea metropolitana, de manera singular el PSC. El resultat és que la llei no es va aprovar.
Hi ha més opcions, ara? Els interessos electorals dels partits catalans són semblants als que tenien el 2015, cosa que deixa poc marge per a l’optimisme. A més, ara ERC té més presència a l’àrea metropolitana i ja no es veu tan beneficiada com Junts pel repartiment actual dels escons, de manera que la falta d’acord entre els dos partits del Govern en una qüestió clau com aquesta encara afegeix més incertesa a la tramitació de la llei.
“La raó que no hi hagi una llei electoral és el partidisme. Tothom va amb la calculadora a la mà –constata Joan Botella, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona–. Numèricament seria possible fer-la, però políticament? No veig el grau d’acord necessari entre ERC i Junts, ara que tenen interessos electorals diferents. Veig més fàcil que facin una llei petita, que només s’ocupi d’aspectes com la sindicatura electoral o el vot electrònic”.
De cara a la nova negociació, no tots els grups ensenyen les cartes. ERC defensa obrir el debat més enllà de la translació vots-escons i abordar temes com ara l’edat de vot, el vot exterior o el de persones migrades, entre d’altres. I Junts tampoc no revela, encara, la seva proposta per al sistema electoral. Sí que ho fa el PSC, que aposta per un model semblant a l’alemany, amb una combinació de vot en una circumscripció unipersonal i un vot en llista. “Escoltarem alternatives, però la qüestió principal és comprovar si hi ha voluntat real d’abordar el sistema electoral. No estem disposats a sortir-ne només amb una llei de l’administració electoral”, apunta el diputat socialista Ferran Pedret. En Comú Podem defensa un model basat en una proporcionalitat pura. “La nostra fórmula és que tots els vots valguin igual”, subratlla Marc Parés. Per això proposen una circumscripció única per comptar els vots però que cada formació es reparteixi els escons segons el resultat als territoris.
“La igualtat del vot només és un principi del sistema electoral, cal pensar en la distribució de les persones als territoris per evitar la dictadura de la majoria –destaca Toni Rodon, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra–. Ara bé, l’objectiu és acostar-se al màxim a la regla d’or que si tens un 20% dels vots tinguis un 20% dels escons”.
Els guanyadors no volen canviar les regles, és natural. Però Rodon adverteix que les simulacions que es fan després d’unes eleccions només es fixen en l’aspecte matemàtic: com cal repartir de manera diferent els vots obtinguts. “S’oblida l’efecte psicològic. Si al votant li dones regles diferents, es comporta de manera diferent, i els partits també”, subratlla.
Joan Botella insisteix en aquest aspecte. “Canviar una llei influeix en el comportament dels partits, que s’adapten al nou marc. Si s’elegeixen candidats d’una llista, presenten gent més atractiva en l’àmbit local, i això acaba influint en el vot”, assegura.c
Joan Botella (UAB) “La raó que no hi hagi llei electoral és el partidisme, tothom va amb la calculadora”
Toni Rodon (UPF) “Si dones noves regles el votant es comporta de manera diferent, i els partits, també”