L’any comença al setembre

Setembre, que ens porta la tardor a l’hemisferi nord, malgrat que el canvi climàtic ho pugui a vegades desmentir, és un mes marcat pel retorn a l’activitat normal, encara que a conseqüència de la covid caldria dir només pretesament normal. Els francesos van encunyar el terme rentrée, que a vegades s’empra per aquí. Precisament perquè es tracta d’un gal·licisme a alguns els sembla més elegant. Els nostres veïns del nord acompanyen el substantiu rentrée amb un verb en imperatiu, això sí, suau, com una petició: souriez. Somriguin, per fer més fàcil el retorn. Un retorn que sol generar depressions si és que els gairebé dos anys de pandèmia no ens haguessin deixat amb les capacitats depressives sadolles.

Pel setembre nens i joves tornen a classe. Els adults, a les rutines del treball, no sé si amb els mateixos propòsits d’esmena d’abans: perdre quilos, a causa dels estralls de l’estiu, i aprendre anglès. Propòsits aprofitats per dietistes, gimnasos i acadèmies que abans, a la fi del segle passat, s’anunciaven pels mitjans llavors convencionals de premsa, ràdio i televisió.

Avui moltes acadèmies d’idiomes han estat substituïdes pels cursos en línia i els gimnasos, encara que han sofert molt menys que aquelles els embats de la virtualitat, també han estat atacats per aquesta. Durant la pandèmia, que va canviar usos i costums, molts centres esportius van oferir als usuaris la possibilitat d’entrenar-se des de casa, cosa que potser no es modificarà.

Internet, que és el monstre fagocitari conegut més gran, capaç de devorar i deglutir-ho tot, propicia suplir en línia totes les nostres mancances personalitzant-les. La personalització, en aquesta època de massificació espessa, s’ha convertit en la gran paraula, amb què molt sovint tracten de daurar-nos la píndola de l’ego considerant-nos diferents, o millor, imaginant que ens sentirem considerats així, encara que el que ens posin sigui un supositori i no precisament innocu.

Basta que traguem el cap –on sinó a Google?–

per veure les múltiples personalitzacions que ens ofereixen: samarretes, bosses, llibres, mobles, tasses, llençols. No segueixo. Supleixo l’enumeració amb un etcètera infinit. D’aquí ve que als gimnasos ens proporcionin també un entrenador personal i a les acadèmies virtuals, un tutor personalitzat.

Tal vegada setembre, amb el retorn a Ikea, perdó, a casa i als hàbits quotidians, sigui el mes en què es facin més efectives les preteses personalitzacions. Per a molts ciutadans europeus, el curs escolar que ara s’inicia al setembre i no a l’octubre com quan els grans d’avui érem els petits d’ahir, implica més que el gener l’inici de l’any, d’aquí la necessitat dels canvis que impliquin millores en les nostres existències.

En un altre ordre de coses, també al setembre s’inaugura l’any judicial. Així el dia 6 va tenir lloc l’obertura amb la solemnitat de sempre i la impossibilitat que el Govern espanyol i l’oposició es posin d’acord per renovar el CGPJ, que porta gairebé tres anys caducat. Tot un exemple de bones pràctiques per als ciutadans corrents. D’igual manera s’inauguren els cursos d’universitats i acadèmies. Les editorials ofereixen els llançaments literaris. També aquest mes les televisions mostren les noves programacions per a l’any en curs i el següent, igual que els museus i els centres culturals. De tot això podem deduir que és el mes de setembre i no el de gener el que inicia veritablement l’any. Caldria celebrar-ho? I menjar el 31 d’agost els dotze grans de raïm?c

Per a molts ciutadans europeus el curs escolar implica més que el gener l’inici de l’any