El nostre art a Polònia

Aquests dies s’ha inaugurat una exposició del nostre art contemporani a Varsòvia, gràcies a l’ambaixada d’Espanya a Polònia, que té un ambaixador fora de sèrie. A la inauguració van assistir més ambaixadors dels que jo havia vist junts a la meva vida i el viceprimer ministre de Polònia, entre moltíssimes autoritats, empresaris i artistes d’aquell país. També gràcies a l’Institut Cervantes, a qui li devem molt, perquè totes les exposicions que hem fet a l’estranger han anat de la seva mà. Dues a Sofia, la primera l’any 2016 i la segona el 2018, coincidint amb la capitalitat cultural de Bulgària. Aquella exposició va tenir lloc al Palau Reial, l’edifici més emblemàtic de la Galeria Nacional, i va rebre el premi a la millor exposició de l’any. Després vam exposar a la sala de l’Institut Cervantes de Nova York i ara a

Els nostres artistes es mereixen una millor comunicació de la seva obra a l’estranger

Polònia, primer a Varsòvia i després a Cracòvia. Totes les obres que s’hi exposen es podran veure a partir de finals de gener a la Nau Gaudí de Mataró.

M’encantaria que la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya ajudessin els magnífics museus que tenim a mostrar fora de les nostres fronteres l’extraordinari art que atresoren i que aquesta ajuda també els serveixi per adquirir obres d’aquests últims anys. El bon drap a la caixa ja no es ven i si volem vendre el nostre art a altres països, cal ensenyar-lo. Per què el món coneix l’art contemporani nord-americà, anglès o francès? Perquè han sabut ensenyar-lo a tot arreu i a més han promocionat els seus museus de tal manera que no es concep anar a Nova York i no visitar el Museu d’Art Modern, o la New Tate Gallery a Londres o el Beaubourg a París. Potser perquè soc publicitari, trobo a faltar una millor comunicació del nostre art més enllà de les nostres fronteres, cosa que aconsegueixen alguns artistes nostres com Plensa, Valdés o Barceló, però sempre a través de galeries estrangeres. Ells s’ho mereixen, però d’altres també i se’ls hauria d’ajudar.

Potser per això, nosaltres, amb tota la nostra modèstia, ho fem i ho continuarem fent mentre puguem. Per amor a l’art. Mai millor dit.c