La Vanguardia (Català-1ª edició)
El quiròfan que no arriba mai
La vida de David Flix s’ensorra: després de deu mesos de baixa ha d’esperar un any per a una intervenció senzilla
Parla de pressa perquè té moltes penúries per explicar. David Flix simbolitza la cara negativa de la sanitat pública a què tant devem pel seu impagable full de serveis durant la pandèmia. La de les llistes d’espera. La vida d’aquest veí de Sabadell, de 48 anys, es va ensorrant al mateix ritme que es retarda la intervenció quirúrgica corrent que li han de fer. Té por de perdre la feina, aviat deixarà el pis que té llogat i ja ha deixat de pagar algunes obligacions... “Estic destrossat, no es poden imaginar les conseqüències que crea aquesta espera. Ja no puc més amb aquesta angoixa”, lamenta.
Entre els centenars de milers de persones que esperen la trucada del quiròfan a Espanya, en David és una xifra més. La seva malaltia no és transcendent des del punt de vista clínic, però porta conseqüències personals greus, tot i que això no és raó per alterar l’ordre de l’inventari. Requereix una artròdesi de turmell, un procediment senzill per fixar l’articulació i que demanaria una hospitalització d’un parell de dies a tot estirar. El problema deriva d’un accident d’escalada que va tenir fa 25 anys, que va comportar que li col·loquessin tres cargols. Però ha desenvolupat artrosi i cal tornar-los a encaixar.
El dolor, excepte en situació de repòs, és insuportable, per tant fa servir unes crosses per fer desplaçaments curts. “Fa prop de deu mesos vaig ser a urgències de l’hospital Taulí de Sabadell per un dolor fort al turmell. ‘Cal operar, no hi ha cap altre remei’, em van dir’”. Durant aquest període, el pacient ha estat de baixa.
Finalment, el 19 d’agost el va visitar el traumatòleg que ha de fer la intervenció. “Puc acceptar amb resignació que hagi hagut d’esperar nou mesos per rebre la primera visita. Soc conscient del moment que estem vivint per la covid. El que ja no accepto és que després de la visita se’m digui que he d’esperar 340 dies o més!”, exclama. “Per a això he cotitzat més de 30 anys?”.
A Catalunya l’espera per a una visita diagnòstica supera els 100 dies de mitjana. En David ha esperat el triple. I el dolor és el menys important quan veus que l’estructura vital es desfa i es va component un relat desolador: “Estic separat i he hagut de deixar de pagar coses de la pensió dels meus dos fills com els llibres escolars... Em podia permetre un piset de lloguer per a mi i els meus fills quan em corresponen, però ara estic cobrant un 60% del sou i el mes que ve deixaré el pis per anar-me’n a viure a casa de la meva mare, que m’ajuda a comprar menjar perquè ara amb prou feines cobreixo despeses. Sabent que he d’estar un any així em cau el món a sobre, la desesperació és màxima”.
En David es rebel·la. Ha exposat la seva situació en cartes al Síndic de Greuges i al conseller de Salut i, en els moments de més desesperació, pensa a muntar una recollida de firmes davant de l’hospital. “Encara no m’he fet a la idea d’haver d’esperar un any més”, diu, mentre pensa en la possibilitat de demanar a la seva empresa que pagui una intervenció privada i la vagi descomptant del salari.
És, com molts, una víctima col·lateral de la pandèmia que ha col·lapsat els hospitals i ha alimentat unes llistes d’espera que ja estaven ben nodrides. En el cas del Parc Taulí, que disposa de 861 llits, gairebé 450 els han arribat a ocupar pacients de covid de la cinquena onada, a més de 150 llits de crítics.
Aquest mes ha recuperat tota l’activitat assistencial, amb quiròfans operant fins i tot durant els caps de setmana, explica la directora assistencial del centre, Rocío Cebrián, que està al corrent del cas Flix. Explica, en aquest sentit, que el pacient és dins del termini de garantia quirúrgica. Això és el període que transcorre entre el diagnòstic i la indicació d’operació (19 d’agost en aquest cas) fins a la data de quiròfan i varia segons les patologies. Per a les intervencions oncològiques, més urgents, és de 45 dies; per a la que requereix Flix és d’un any. Els nou mesos de baixa fins que es va indicar la intervenció no computen.
Segons Cebrián, l’hospital de Sabadell ha reduït un 58% la xifra de pacients fora de garantia aquest any respecte a l’anterior i treballa amb l’objectiu d’eliminar aquest excedent abans de final d’any.c
A Catalunya l’espera per a una visita diagnòstica supera els cent dies: en el cas d’en David s’ha triplicat