I diuen que és inevitable

Es podia preveure, però no es podia evitar”. La manifestació del tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, és la certificació definitiva d’un fracàs col·lectiu, d’un fracàs polític, policial i social. Resignació, paciència i fins a la pròxima. Ja podem plegar. La situació que s’ha viscut aquestes nits de la Mercè deixa sense arguments a qui fa encara pocs dies ens discutien la liquidació absoluta del principi d’autoritat. No sé si som del tot conscients de la gravetat d’haver assumit que no actuar (diuen que per evitar mals majors) és la millor manera d’actuar en aquests casos.

El que ha passat aquestes nits també és la cirereta d’anys i anys en què Barcelona ha anat definint i projectant a l’exterior una imatge de ciutat on tot està permès, on l’incivisme i el seu esglaó immediatament superior, el delicte, surten molt barats, molts cops de franc.

Una ciutat d’acollida del bo i millor, admirada per moltes coses, però que alhora s’ha convertit en receptor i contenidor del turisme més indesitjable, de màfies vinculades al tràfic de drogues, de blanquejadors de diner brut i de joves delinqüents, locals i importats, a qui, pobrissons, continuarem excusant perquè estan desemparats, perquè no tenen cap altra sortida o perquè la pandèmia els ha deixat molt tocats.

Ens podem continuar consolant i repetir

No sé si som conscients de la gravetat d’assumir que no actuar és la millor manera d’actuar

que el que passa aquí és un mal dels nostres temps comú a moltes grans ciutats, però potser ja ha arribat l’hora de preguntar-nos per que sempre, sempre, sempre, a Barcelona, ja sigui pel desallotjament d’una casa okupada, per les protestes per l’empresonament d’un raper que difícilment hagués passat a la història pels seus mèrits artístics o perquè el Barça ha guanyat la Lliga (d’això com a mínim ens en salvarem per una llarga temporada).

Quina estranya maledicció va caure un dia sobre aquesta ciutat? A què respon el nostre fet diferencial? És molt probable que els propers mesos l’Ajuntament es torni a plantejar que cal modificar aquella ordenança del civisme que, com acostuma a passar amb tot el que no es fa servir, s’ha convertit en un trasto inservible. També es crearà una taula, una altra més, per estudiar com reorientar el lleure nocturn, una taula que, ja els avanço, servirà d’escenari d’una nova representació histriònica del conflicte entre polítics, i entre ells i els agents econòmics, i entre els agents econòmics i els socials. I s’aprovaran unes conclusions. I tornarem a tenir un impecable text amb propostes genèriques d’actuació que, segurament, no s’arribaran a concretar mai ni a aplicar. És ben bé que poques ciutats al món creen tanta literatura normativa i tan poca acció.