El càncer, bumerang de la covid

GEMMA SAURA

IGNACIO OROVIO

Es deia Olatz Vázquez, era fotògrafa i va morir amb 27 anys el 3 de setembre. Després de mesos de dolors i pèrdua accelerada de pes sense que els metges en trobessin la causa, tenia programada una gastroscòpia per al març del 2020. Aleshores va esclatar la pandèmia. Li van endarrerir la prova al 9 de juny. Quan per fi va arribar el diagnòstic hi havia poca cosa a fer: càncer gàstric en estadi 4 amb metàstasi.

El seu cas no engrossirà la llista de 86.000 vides que ha segat la covid a Espanya. És una víctima en l’angle mort de la pandèmia. El que els científics anomenen “morts indirectes” i els militars “danys col·laterals”.

El virus ha matat, i continuarà matant els pròxims anys, molta gent sense necessitat de penetrar als seus organismes. Quanta? És aviat per dir-ho. Els experts adverteixen que desentranyar les estadístiques de mortalitat demana una anàlisi complexa i que a més ha de passar més temps per mesurar el seu veritable abast.

Si en alguna cosa hi ha consens és que els malalts de càncer, una malaltia en què la detecció primerenca és determinant, s’emportaran la pitjor part. Un milió de casos no han estat diagnosticats per culpa de la pandèmia a Europa, estima l’Organització Europea del Càncer. Les causes són diverses: des de la saturació del sistema sanitari (retard de proves i cirurgies, suspensió de programes de detecció precoç, caiguda de les derivacions des de primària...) fins a la inhibició dels pacients, que no han anat al metge per por d’infectar-se o fins i tot per no voler molestar.

També a Espanya alguns estudis han provat de mesurar la magnitud de la tragèdia, i la conclusió és unànime. S’han vist afectats tots els pilars de la lluita contra el càncer: prevenció, diagnosi, tractament i investigació.

Entre el març i el juny del 2020 es van fer un 57,1% menys de citologies i un 41,2% menys de biòpsies que en el mateix període del 2019, ha calculat una investigació en 36 hospitals espanyols d’alta complexitat, publicada per la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. Les quimioteràpies es van reduir un 9,5%, les radioteràpies un 5,3%...

“L’impacte va ser desigual al territori nacional, més elevat a Madrid i Barcelona i molt més baix en hospitals petits”, assenyala Ángeles Peñuelas, adjunta d’infermeria a Vall d’Hebron i una de les autores del treball.

La Fundació per a l’Excel·lència i la Qualitat de l’Oncologia (ECO) calcula que el 2020 un 20% dels malalts a Espanya van patir retards en el diagnòstic, el nombre de pacients vistos a la consulta va caure un 40% i els inclosos en assajos clínics van descendir una mitjana d’un 30%.

La Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP), que agrupa 1.450 organitzacions i té 600.000 socis, al juliol va publicar un estudi –amb una mostra de 473 entrevistes fetes en línia, amb una confiança d’un 95%, segons la fitxa tècnica– que remarca que un de cada tres malalts amb patologies prèvies va manifestar que havia empitjorat des del febrer del 2020 i un de cada deu va observar símptomes nous.

Segons aquest estudi, des que el pacient va detectar senyals negatius fins que va ser analitzat per un especialista van passar, de mitja, 48 dies. D’ells, a un 64 % se’ls va programar i se’ls va fer alguna prova, però no al 36% restant. Un 43,2% van rebre un nou diagnòstic, però no en va tenir un 37,9%.

L’informe destaca que l’atenció telefònica imposada per l’epidèmia no satisfà una majoria: entre “insatisfets” i “molt insatisfets” sumen un 54,2%, mentre que els “satisfets” sumen un 29,2 i els “molt satisfets” tot just un 16,7.

La presidenta de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària, Olga Delgado, celebra que mentre el sistema sanitari hagi substituït algunes gestions presencials i hagi establert els enviaments de fàrmacs al domicili del pacient, els criteris interns també han cavat una trinxera. Ara tenen amplis estocs de certs medicaments per evitar desproveïments.

Ajornar 4 setmanes el tractament d’un tumor pot comportar un augment de la mortalitat del 6% al 13%

Retards assistencials d’aquestes magnituds van ser comuns en l’àmbit del càncer a la resta del món occidental, apunta el doctor Rafael López, president d’ECO i cap del servei d’oncologia mèdica de l’hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la. Però adverteix: “El que em preocupa és que nosaltres estem tardant més a recuperar-nos. Ho demostren dades indirectes com ara el consum de fàrmacs per quimioteràpia, que a Espanya continuen per sota dels nivells

Noves visites

Consultes de control

Telèfon

Presencial