El drama de les dades

“Fa anys que reclamem que les causes deixin de considerar-se una dada estadística, i com a tal sotmeses a secret estadístic, per considerar-se una dada sanitària. És una incongruència que el metge que s’encarrega d’omplir el certificat de defunció després no pugui accedir a les dades”, lamenta Óscar Zurriaga, vicepresident de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i expert en anàlisi de la mortalitat. “Però fins al dia que no tinguem l’estadística completa, determinar a quanta gent ha matat de manera indirecta la pandèmia, i de què, no serà fàcil”. L’estadística de les causes de mort les gestiona l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que l’elabora a partir de la informació que li subministren les administracions autonòmiques. Les últimes dades publicades per l’INE són de genermaig del 2020.

Les causes de mort es treuen del certificat de defunció, però hi ha un gran element de discrecionalitat en l’atribució d’una causa i més en un moment de tensió com és una pandèmia. Zurriaga és dels que creuen que si bé al principi es van poder escapar morts per covid, aviat va arribar el fenomen contrari: es van sobreestimar. Seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut, a Espanya hi ha dues categories per certificar la causa de la mort: la covid confirmada (amb positiu de laboratori) i la covid sospitosa. Però la zona grisa és enorme. “Molts pacients, sobretot si eren més grans i arrossegaven moltes malalties, no necessàriament han mort de covid sinó amb covid”, afegeix Zurriaga.