La comunicació a l’Església

La recent renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha provocat desconcert no només pel fet en si mateix, sinó per la falta d’explicacions. El bisbe no ha informat respecte a les raons que el van impulsar a prendre aquesta decisió, ni a l’opinió pública, ni als seus fidels, ni tan sols als sacerdots de Solsona. Però tampoc no s’han pronunciat des del Vaticà, al·legant que es tracta de qüestions personals, ni des d’altres instàncies episcopals.

En el passat s’ha recriminat a l’Església catòlica els seus silencis sobre els casos de pederàstia i d’abusos per part d’alguns religiosos. I no els exculpa que en altres àmbits (Hollywood, món de l’esport...) s’actués igual o molt pitjor. Però és cert que últimament s’ha reaccionat, amb el Papa al capdavant, i s’actua amb diligència davant qualsevol denúncia. N’hi ha prou amb recordar la ràpida actuació davant dos casos aïllats, a Montserrat i Poblet, on per primera vegada fins i tot se’ls ha recriminat des d’algun sector un excés de zel. Aquest és el bon camí.

Si ens cenyim al cas local, hi ha detalls que demostren interès a millorar la comunicació i s’han fet passos a les diòcesis i en diferents ordes religiosos per renovar els webs i facilitar contactes més fluids amb els fidels. També s’espera amb impaciència l’impacte dels canvis en la programació de Ràdio Estel, en una aposta per un mitjà generalista que té els seus riscos, com ja s’ha vist en el passat amb la COPE i encara es veu a la cadena televisiva Trece amb tertúlies d’un biaix polític molt determinat (i en ocasions poc conformes amb els missatges a favor del diàleg i del tendir de ponts, als quals insta el papa Francesc).

Però en aquesta Església catòlica que ja no és un lobby com abans, ni té el poder que tenia, fa la sensació que hi ha ara un cert temor de donar la cara. Es pot pensar que són recels o dificultats per connectar amb el món de les noves tecnologies i les xarxes socials. I ho és en part, afavorit a més per l’elevada edat del clergat. Però alguns silencis van més enllà. Hi ha preguntes sense resposta. Per exemple: Per què les reunions de la Conferència Episcopal Tarraconense acaben gairebé sempre amb uns comunicats breus, inconcrets, i sense un contacte directe amb la premsa? Per què l’abat de Montserrat,

tot un referent del país, se n’ha anat sense fer balanç del seu mandat de vint anys o sense fer una compareixença pública? Per què la jerarquia no ha estat més transparent i rotunda en temes com les immatriculacions que tant perjudiquen la seva imatge? Per què els bisbes catalans no han donat una explicació sobre el cas Novell i, de manera indirecta, han donat pàbul a tota mena de teories, incloent-hi aquestes ridícules històries sobre dimonis que es personifiquen en forma d’Eva?

I només per cenyir-nos a aquest últim cas, tot indica que és des del Vaticà que s’ha imposat el silenci a Novell. Hauran suposat que amb el pas dels dies el tema s’oblidarà. Decisió incomprensible i difícil d’entendre. Hem sabut que diumenge passat Novell va anar al monestir de Montserrat i va seguir la missa conventual amb tota naturalitat. Ho va fer acompanyat de Sílvia Caballol. Per tractar-se d’un espai públic, ben freqüentat, es pot entendre potser com un reconeixement personal de la seva nova situació? És un primer pas per a una renúncia a la seva condició sacerdotal i episcopal? Per dolorós que sigui per a uns i altres, la transparència és el millor camí per tancar o encarrilar els problemes.

En un món interconnectat de manera global al minut, amagar-se no té cap sentit. La ciutadania està curada d’espants, però tolera menys la hipocresia i els discursos buits, com ja s’està veient amb el desinterès creixent cap a la política.

Xavier Novell en un acte públic és un primer pas per donar una explicació?

REMO CASILLI / REUTERS La comunicació és de vital importància per a l’Església