La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un palmarès amb veu de dona
Les debutants Alina Grigore i Tea Lindeburg es coronen en el Zinemaldia
La veu de les dones s’està fent notar als festivals de cinema cada vegada amb més força. En un any en què Chloé Zhao s’ha imposat en els Oscar amb Nomadland, la francesa Julia Ducournau a Canes amb la Palma d’Or per Titane i el seu compatriota Audrey Diwan a la Mostra de Venècia amb El acontecimiento, el festival de Sant Sebastià no s’ha quedat enrere i va fer el mateix ahir a la nit a la gala de clausura de la seva 69a edició reivindicant un palmarès sorprenentment molt femení i amb un fil conductor en la majoria de propostes guardonades: el desig d’emancipació femenina en contextos hostils.
El jurat de la secció oficial, presidit per la georgiana Dea
Kulumbegashvili, vencedora l’any passat de la Concha d’Or per la seva torbadora òpera prima Beginning, i format per l’esmentada Diwan, l’actriu espanyola Susi Sánchez, la directora xilena Maite Alberdi i el productor dels Estats Units Ted Hope, ja feia presagiar una inclinació natural de la balança de premis cap a títols més incòmodes i arriscats. Començant per la Concha d’Or a Blue Moon ,de la debutant romanesa Alina Grigore pel seu “compromís amb el llenguatge cinematogràfic, la seva valentia i la seva manera de plasmar el fantasma de la llibertat i el costat salvatge de la vida”.
Es tracta d’una pel·lícula molt enganxada a la realitat d’algunes comunitats de Romania en la qual Grigore –la cinquena dona en aconseguir el agraïment més important del certamen donostiarra– segueix l’evolució psicològica d’una jove que somia escapar d’un entorn familiar violent i masclista que li impedeix de començar una nova vida a Bucarest. La història és pura denúncia feta amb ràbia que converteix la pantalla en una autèntica atmosfera opressiva per a la mateixa protagonista i l’espectador.
La Concha de Plata a la millor direcció també va tenir nom de dona i la hi va adjudicar una altra realitzadora que s’estrena en el llargmetratge, la danesa Tea Lindeburg per As in heaven ,un drama d’època basat en la novel·la A night of death (1912) de l’escriptora Marie Bregendahl que la realitzadora va descobrir en una prestatgeria a l’habitació de la seva mare poc després d’haver donat a llum el seu fill. Creadora de la minisere Equinox, Lindeburg narra amb l’evident influència del cinema del seu compatriota Carl Theodor Dreyer, en el tractament poètic
El jurat de la secció oficial presidit per Dea Kulumbegashvili s’ha bolcat amb les dones
Les cintes premiades tenen en comú el desig d’emancipació femenina en contextos hostils
de les imatges. La il·lusió d’una adolescent de 14 anys anomenada Lise per convertir-se en la primera de la seva família en anar a l’escola en una vila danesa a finals del segle XIX. Tot i això, quan la seva mare es posa de part –ella és la més gran de vuit germans– les coses es compliquen i la seva vida amenaça de fer un gir radical. El seu jove protagonista, Flora Ofelia Hofman, i Jessica Chastain van compartir ex aequo la Concha de Plata a la millor interpretació, una categoria en la qual aquest any el certamen no feia distinció de gènere. Ni més ni menys que dues dones en dues grandioses actuacions que van sortir a l’escenari agafades de la mà. “És un honor compartir aquest premi amb la Flora. M’encanta aquest festival”, va dir l’actriu dels Estats Units, espectacular en la pell –i sota grans capes de maquillatge– d’una famosa telepredicadora evangelista de la dècada dels setanta i vuitanta que posteriorment va caure en desgràcia. Los ojos de Tammy Faye és un projecte personal de Chastain que ha trigat gairebé una dècada a fer realitat i amb el qual volia re
Era sabuda la influència del Victor Hugo dibuixant en els pintors surrealistes, i ara hi ha una oportunitat immillorable de comprovar-ho fins al 21 de novembre amb l’exposició Victor Hugo. Dessins. Dans l’intimité du génie que acull la Casa Victor Hugo de París. / E.Val