Que escriguin els robots

Els robots fabriquen cotxes, telèfons, batedores o mobles, tenen (o ofereixen o simulen) sentiments o sexe, componen música d’èxit, es presenten a eleccions (va passar en un districte de Tokyo) (va quedar tercer) (uf) i sembla que comencen a fer els seus primers passos literaris. Fa un any, el guanyador del III premi Espasa Es Poesía, el veneçolà Rafael Cabaliere, va haver de comparèixer en un vídeo i demostrar que era un humà perquè va començar a córrer la veu que era un robot, i els robots no poden guanyar premis de poesia. Un mitjà va titular: “Un robot sexual guanya el premi Espasa de poesia”. Era sucós, però fals. A petició de l’editorial, Cabaliere va gravar un vídeo en què deia que era ell, el guanyador. És clar que també podia ser mentida...

El rumor va començar a córrer perquè Cabaliere no era gaire conegut a aquest costat de l’Atlàntic, tot i que a l’oceà de les xarxes tenia en aquell moment milers de seguidors. Gairebé un milió a Twitter i un pelet menys a Instagram. En totes dues xarxes solia penjar petits poemes i imatges, el mateix que els dos guanyadors previs: Redry i Irene X. Poetes d’Instagram.

En realitat, en cap dels tres casos, res que no pogués fer un robot.

El nom de Cabaliere va tornar a sorgir el cap de setmana passat a l’Hay Festival de Segòvia, en un debat en què hi havia escriptors, editors i un advocat expert en drets d’autor.

Qui s’emportarà els drets d’autor quan escrigui un robot? El creador del software?

Més enllà de la gràcia (la desgràcia?) que fins i tot els escriptors puguin acabar sent substituïts per robots, la qüestió obre alguns punts suspensius, perquè...

Qui s’emportarà els drets d’autor quan escrigui un robot? El creador del software? Aquest software tindrà un copyright que converteixi en seves les obres creades per ell, creades a base d’algoritmes nodrits d’obres d’altres autors? Creades mitjançant algoritmes que detectin estructures sintàctiques, temes (sexe, crim, felicitat), girs, personatges o trames que hagin triomfat en obres anteriors? Es quedarà els drets d’autor l’editorial que compri el software? Es podran llegir, tindran públic?

A Segòvia, l’escriptor Javier Sierra, una màquina de crear best-sellers (206.250 seguidors a Twitter), es fregava les mans, veient com arribava a un pacte amb la seva editorial perquè l’algoritme país les seves nou novel·les i creés nous personatges i trames, una rere l’altra, potser una a la setmana, o una al dia, o personalitzades...

L’avantatge és que, més enllà del que digui una eventual legislació, l’algoritme és idiota i transparent. Se’l podrà interrogar i dirà de qui beu, en quin autor s’inspira aquest o aquell personatge...

En aquest context... potser els autors (humans) ara hauran de començar a ocultar les seves influències i lectures (els que les tinguin) i al·legar que tot va ser imaginació. No fos cas.