La Vanguardia (Català-1ª edició)
El tren europeu de Barcelona
No sorprendrà ningú saber que desplaçar-se amb avió és al top 10 de les activitats amb més impacte negatiu en el planeta, en especial per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Tampoc sorprèn que hi hagi qui prefereix fer llargs viatges amb tren abans que volar. Però el que sí que comença a cridar l’atenció és la proliferació de posicions com aquesta.
Fa dos anys l’anunci que Coldplay suspenia les seves gires per no perjudicar el medi ambient va obrir un sonor debat. La banda de va prendre aquesta decisió després que els 122 concerts de la seva gira A head full of dreams els portessin pels cinc continents en dos anys. Des d’aleshores hi ha hagut una pluja fina de posicionaments semblants.
Diumenge, al Hay Festival de Segòvia, va prendre la paraula la dissenyadora industrial autora del llibre Happy 2050 scenario (Volt, 2021). Conseqüent amb el missatge de les seves conferències, Porcelijn havia anat des d’Amsterdam fins a la ciutat castellana amb tren, de manera que havia invertit gairebé dos dies en el desplaçament. “El mal que l’aviació fa en l’ecosistema –afirma– no es reflecteix en el preu dels bitllets. El cost en la contaminació i el canvi climàtic el paga la societat”. L’activista neerlandesa ni tan sols confia en el bioquerosè: “Produir els 860 milions de litres de querosè que utilitzem avui requereix més terra de cultiu que tot l’espai cultivable del món junt”, adverteix.
Les ciutats són, d’alguna manera, éssers vius que evolucionen a partir de la superació de les seves pròpies contradiccions. Es pot estar a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat i, alhora, celebrar les oportunitats de Barcelona en
Els verds alemanys porten a les eleccions d’avui la proposta d’una xarxa europea de trens nocturns. Per la seva posició geogràfica i les seves connexions, Barcelona pot tenir un paper rellevant en aquest rellançament del ferrocarril.
una Europa que aposti en el futur pel tren com el mitjà de transport més net. També es pot desconfiar del pla d’Aena per al Prat i, alhora, considerar que, en el context d’extrema precarietat econòmica de Barcelona i Catalunya, no s’hauria de rebutjar d’entrada una inversió de 1.700 milions d’euros.
En qualsevol cas, l’auge del tren com a vehicle de transport preferent pot aportar a la ciutat alguns avantatges competitius. N’hi ha prou de donar un cop d’ull al mapa que han posat en circulació els Verds alemanys, amb què il·lustren la seva proposta de xarxa europea de trens nocturns, els night sprinter , que han d’unir Edimburg amb Lisboa, Lisboa amb Istanbul o Istanbul amb Sant Petersburg en una espessa xarxa en què Frankfurt ocupa un lloc central.
Barcelona també tindria un paper rellevant en aquest entramat, amb quatre línies cap al nord (Marsella, est d’Europa, nord d’Europa i París-Regne Unit) i tres cap al sud i l’oest (Madrid-Portugal, Madrid-Andalusia i València). A ningú no se li escapa que la proximitat amb la frontera suposa un avantatge quan el desplaçament es fa amb tren, ja que amb avió s’igualen els temps de viatge. Hi ha moltes rutes des de la resta d’Europa que passen obligatòriament per la capital catalana abans que per Madrid o altres ciutats.
La proposta de recuperar aquella Europa del tren, reivindicada a les seves obres per autors com Orlando Figes o la formula ara un partit, el dels verds alemanys d’Annalena que té possibilitats
Els ecologistes alemanys tenen moltes opcions de poder impulsar les seves polítiques des del govern
reals de participar en una coalició de govern després de les eleccions d’avui. Així doncs, pot acabar sent més que un brindis al sol. Cal recordar que, quan els mateixos Verds van entrar al govern federal el 1998 (llavors amb
van ser capaços d’influir en les polítiques mediambientals de tota la UE.
Ajuntaments, governs autonòmics i països membres també poden donar una empenta a aquesta política ferroviària. D’entrada, promovent mecanismes perquè es puguin comprar bitllets transeuropeus sense haver d’entrar al web de l’operadora de cada estat que cal travessar en un viatge.