La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Met reobre després de 18 mesos i per primer cop amb l’òpera d’un músic negre
Terence Blanchard, trompetista de jazz i compositor trencarà la barrera racial
Dilluns 27 de setembre: una data per emmarcar en la petita gran història de Nova York.
Hi ha dues raons que atorguen rellevància a aquesta jornada, totes dues vinculades al mateix lloc. El Metropolitan Opera, un dels més importants escenaris lírics de món i el més gran dels Estats Units, tornarà a l’activitat després de 18 mesos de tancament, el hiatus artístic més llarg en la seva trajectòria.
El tancament es va produir el març del 2020, en plena expansió de la pandèmia que va convertir Nova York en una ciutat fantasma. Era l’epicentre global de contagis i defuncions.
L’altra gesta té encara molt més recorregut. El Met va obrir portes i va aixecar el teló el 1883. En els seus 138 anys d’existència ha posat en escena uns 300 títols. Cap d’un compositor negre.
Aquella barrera racial la trencarà aquest dilluns el trompetista i compositor Terence Blanchard, que s’ha encarregat de musicalitzar Fire shut up in my bones, llibre de memòries del mateix títol d’escriptor i periodista afroamericà Charles Blow.
“Per descomptat que m’omple d’orgull i és un honor enorme ser etiquetat amb això”, va afirmar Blanchard en relació amb ser el primer autor negre que arriba al Met. “Però hi ha un cert sentit, no de culpa, sinó de tristesa, perquè sé que no soc el primer que està qualificat”, va recalcar després d’un assaig amb presència dels mitjans.
Blanchard, conegut com a autor de les bandes sonores de diverses pel·lícules de Spike Lee, va recordar que aquest estiu es trobava al Teatre de l’Òpera de San Luis (on Fire va tenir la première el 2019) i va escoltar una interpretació de Hidway 1 . És una composició de William Grant Still, un altre músic negre, que es va estrenar el 1963. “Allà assegut em vaig preguntar, per què no al Met”?, va confessar. Aquests són uns altres temps. Durant un llarg període pandèmic, les protestes als carrers es van intercalar amb el confinament en la mobilització nacional per la mort de George Floyd sota el genoll assassí del policia blanc Derek Chauvin.
Així que a Blanchard el van anar a buscar els del Met, mentre que Grant Still el van rebutjar de forma reiterada al llarg de dècades. El conegut com a degà dels compositors negres ho va intentar diverses vegades. Segons el recompte de The New York Times, va portar a la institució del Lincoln Center de Manhattan la seva creació de principis dels anys trenta Afro american symphony. El 1935 els va presentar Blue steel. Després Troubled island, amb un llibret del poeta Langston Hughes sobre la revolució haitiana. Tot per a res, en va.
La recomanació perquè Blanchard llegís el llibre de Blow li va fer la seva esposa. Robin Burgess. Blow, de 51 anys, relata la seva experiència a Louisiana de nen tímid que va créixer en la pobresa, quatre germans molt mascles, un pare borratxo i faldiller i una mare treballadora que sempre portava
‘Fire shut up in my bones’ està basada en les memòries del mateix títol de Charles Blow
una pistola a la bossa de mà. “El que em va atreure va ser la noció d’estar aïllat i ser diferent en la teva comunitat”, va dir el músic, nascut a Nova Orleans. El llibret l’hi va encarregar a la cineasta Kasi Lemmons.
El Met juga fort la carta racial en la reobertura. A més dels seients al recinte, l’estrena será retransmesa al parc Marcus Garvey, en ple Harlem, on hi haurà dos mil seients.c