La Vanguardia (Català-1ª edició)
El canoner i el somriure
323 dies després Ansu Fati torna a jugar en un Barça necessitat de revulsius
El Barcelona camina capcot, desmoralitzat, confús, ple de dubtes i de suspicàcies internes, fent-se la traveta. Quan un no passa pel millor moment, sempre és bo que el facin riure, que el facin un somriure, passar una bona estona i poder oblidar les penes. Sense bones notícies a la gespa, la banqueta i la llotja es giren cap a la tornada d’Ansu Fati a la recerca d’un revulsiu que agiti i canviï la dinàmica.
En el davanter, de 18 anys, hi estan posades totes les mirades i gran part de les esperances de la temporada. Ningú no ho pot amagar. De com torni en dependrà l’altura del vol que pugui assolir l’equip blaugrana, amb Koeman o sense ell. Sense oblidar els gairebé onze mesos que fa que es va lesionar i les tres vegades que va haver de passar pel quiròfan per recuperar el menisc del genoll esquerre, si algú pot posar potes enlaire el Barça és la perla hispanoguineana: una llança en cursa amb un xut a les cames.
Maleïda topada amb Mandi a l’àrea de Travessera de les Corts del Camp Nou. “Els primers dies van ser difícils, no volia acceptar-ho”. Enrere queda aquell primer pronòstic que podia estar a punt per a la tornada contra el PSG. Adeu a la tristesa de perdre’s l’Eurocopa i els Jocs Olímpics. La recuperació es va complicar molt fins que va anar a veure el doctor Noronha, portuguès de tota confiança del seu agent, Jorge Mendes. “Ha estat difícil, però sempre he estat positiu. Així és la vida. Tinc moltes ganes de tornar a gaudir del futbol”, reflexiona als mitjans del club.
El 2003 el cercle virtuós va començar a rodar amb Ronaldinho. Ara, des del club consideren el bon rotllo de Fati clau per reconstruir-se. Aquest va ser el principal motiu pel qual li van oferir, primer, presentar la samarreta i, després de la sortida de Messi, el dorsal 10. Ho va acceptar. I aquest gest va ser un bon punt de partida en les negociacions per renovar i adequar el seu contracte.
De moment, l’acord arriba fins al 2022 amb 400 milions de clàusula de rescissió. “És un honor per mi”, diu sobre el detall del número. El seu pare va anar a primera hora a la botiga del Camp Nou i va comprar vuit samarretes. “Dono les gràcies al club per donar-me l’oportunitat de portar-lo, també als capitans. És un repte per tot el que comporta el número 10. El van tenir Leo, Ronaldinho i altres grans jugadors. És el millor club del món i el deu és una pressió més”, diu.
La història diu que ell no sent el pes, que la pressió no pot amb ell. El 2019 va passar de jugar amb el juvenil a debutar a Primera. Valverde se’l va quedar tot just veure’l. I des de sempre la seva relació amb el gol ha estat un filó: 13 gols en 43 matxs, incloent-hi un en un clàssic al Madrid i un altre a
San Siro, a la Champions.
Als entrenaments se l’ha vist amb olfacte, amb espurna. El club ha anat administrant píndoles a les xarxes amb algunes de les seves dianes. “Per a un davanter sempre que fas un gol et dona confiança, és igual que sigui en els entrenaments. S’entrena com es juga, es diu. Així que estic amb confiança”, confessa.
Ha estat dur, però sempre vaig ser positiu; tinc moltes ganes de gaudir del futbol”
El meu pare i el meu germà van plorar quan em van veure tocar la pilota; jo, també” Ansu Fati