La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça té Mirotic i un bon fons d’armari
L’estrella blaugrana, Hayes, Higgins i Calathes aguanten l’equip de Jasikevicius, líder de l’ACB
La fitxa de Nikola Mirotic ocupa l’eix del debat al bàsquet blaugrana.
El Barça i Mirotic discuteixen l’assumpte: econòmicament, l’entitat s’aguanta amb pinces, però Mirotic recorda que ja s’han fet tres rebaixes des del contracte inicial.
L’assumpte posa nerviós el tècnic blaugrana, Sarunas Jasikevicius,
que pagaria per Mirotic el que fos, tot i que ell no gestiona els diners sinó les eines de l’equip.
Mirotic està pendent dels assumptes pecuniaris, però no deixa la feina que ha de fer amb l’equip. Ahir va mantenir sota control el Breogán, tal com dies enrere havia mantingut sota control l’Herbalife Gran Canària (llavors havia fet un 36 de valoració, després de capturar 16 rebots).
La seva aportació va tornar a ser magnífica, aquesta vegada contra el Breogán, ja que va anotar 22 punts, va agafar set rebots i va registrar un 32 de valoració, paràmetres que ens permeten entendre per què està per sobre de qualsevol altre jugador de la
Lliga Endesa, incloent-hi el sou.
El seu rendiment va fer que els blaugrana es mantinguessin sempre forts , líders en el marcador des del primer moment i també líders de l’ACB, amb tres victòries en tres partits (fins ahir l’acompanyava precisament el Breogán, que havia guanyat els seus dos compromisos anteriors), i va activar els companys, representants d’una plantilla compensada i adaptable: a hores d’ara no hi ha miroticdependència.
Higgins i Hayes van anotar més punts (15 i 14, respectivament), Calathes i Davies van repartir cinc assistències cadascun, Laprovittola va oxigenar Calathes i fins i tot el prometedor Rokas Jokubaitis (20), una aposta personal de Jasikevicius, va tenir els seus cinc minuts: va aconseguir dos punts, va robar una pilota i va fallar un triple.
Tots aquests elements van ser excessius per al Breogán, entossudit a lluitar fins a l’últim tram (Musa, amb 14 punts, havia col·locat el marcador en 60-59 en l’últim quart), tot i que el seu fons d’armari no dona per a tant.c
Tot i que per Dorna la mortalitat als circuits “no és un problema d’edat”, els accidents luctuosos s’estan acarnissant amb nens de 14-15 anys. “S’ha anat ajustant i regulant l’edat d’accés, però al final competir és una elecció dels pares”. Actualment, l’edat mínima a MotoGP és de 16 anys; a Superbikes, de 15 (a Supersport300); i al FIM-CEV Repsol, la categoria formativa prèvia al Mundial, d’entre 12 (Talent Cup) i 15 anys (Campionat d’Europa de Moto2). Per tècnics i expilots de motociclisme no té sentit limitar l’edat d’accés en una especialitat en què s’ha demostrat que la clau de l’èxit i de la qualitat resideix en la precocitat en la iniciació, com en la majoria d’esports.
Les dades no enganyen: la majoria d’accidents mortals tenen en comú l’atropellament com a primera causa de la defunció. No tant la velocitat, ni la potència, ni la seguretat dels circuits. Així va passar amb els quatre espanyols morts, amb Jason Dupasquier el maig a Mugello, o abans amb Shoya Tomizawa i Marco Simoncelli.
Uns atropellaments que es donen majoritàriament en caigudes múltiples en curses molt concorregudes, com es desprèn d’una anàlisi de les últimes morts: en el cas de Berta Viñales hi corrien 42 pilots; n’eren 38 a la cursa de la Talent Cup del FIM-CEV en la qual va morir atropellat Hugo Millán a Motorland al juliol; i 44 en la de Moto3 del FIM-CEV on va morir Andreas Pérez a Montmeló el 2018 (també atropellat). Massa pilots per metre quadrat d’asfalt en comparació a les categories de MotoGP (22-24), de Moto2 i Moto3 (30). Segons Dorna, la reducció del nombre de pilots és una
Contra els atropellaments, Dorna i la FIM estan perfilant la reducció del nombre de pilots a les graelles
El coixí de seguretat a les granotes en totes les categories i explorar avenços tecnològics són altres mesures
Des de Dorna estan treballant amb fabricants, federacions, subministradors d’equipaments i els seus enginyers per “mitigar” la sinistralitat a les curses. A més d’en la millora dels circuits (disseny dels revolts, escapatòries, proteccions), incideixen en l’equipament dels pilots i les motos, i en “noves línies d’investigació” que podrien ajudar a evitar atropellaments. “Però no podem defugir que el motociclisme és una activitat amb un component de risc molt elevat, com passa en el muntanyisme o la BTT”.c
anuncia Remco Evenepoel en una decisió tàctica que ha censurat Eddy Merckx. “Jo no l’hauria seleccionat, només sap córrer per a si mateix”, ha dit el Caníbal.
Per part espanyola, el seleccionador Pascual Momparler confia en corredors de resistència i amb bon acabament, com ara el guipuscoà Alex Aranburu, que tot i això avisa que no arriba “com jo vodria” perquè “a la Vuelta vaig haver de baixar de la bici per una caiguda, em van haver de posar punts i he hagut d’estar vuit o nou dies aturat”.
Completen l’equip Iván García Cortina, Gonzalo Serrano, Carlos Rodríguez, Imanol Erviti,
La selecció belga corre a casa i amb el gran favorit, però ningú no hauria d’oblidar l’equip danès
Gorka Izagirre, Roger Adrià i finalment Lluís Mas, que substitueix Antonio Soto, accidentat dijous en un entrenament a Bèlgica.
Momparler ha assenyalat que “Espanya potser no té pressió, però sí els corredors, perquè ho volen fer bé. El nostre líder serà l’Alex [Aranburu] i tots buscaran fer el millor resultat possible”.
Per al seleccionador espanyol es tracta de mantenir la calma i aprofitar les opcions que es puguin presentar al final. “Si actuem amb cap, podem fer una gran cursa”, assegura.c