La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fallides de les empreses energètiques i preus pels núvols a la Gran Bretanya
El Govern Johnson preveu posar un impost excepcional als gegants del sector
Set petites empreses de subministrament d’energia han fet fallida a la Gran Bretanya l’últim mes, i han deixat sense proveïdor un milió i mig de consumidors. És, segons admet el mateix Govern, només un aperitiu del que caurà damunt, un hivern del descontentament com els que van provocar el caos i van fer caure diverses administracions als anys setanta, i que van obrir les portes eventualment a la revolució econòmica que va ser el thatcherisme.
Aquest milió i mig de persones no s’ha quedat sense gas o electricitat, perquè els seus contractes s’han transferit a companyies més grans i més solvents, amb prou reserves d’efectiu per fer front a uns costos de l’energia que s’han multiplicat per sis des del començament de l’estiu amb el món tornant a la plena l’activitat després de la pandèmia. Però han de fer front a factures que poden arribar dins als 150 euros mensuals de les que tenien, per a alguns. un inconvenient només, però, per a d’altres, en canvi, un autèntic drama.
El col·lapse aquesta setmana d’Avro i Green, amb 580.000 i 255.000 clients respectivament a Warwickshire i Newcastle, ha posat en relleu la inviabilitat de la immensa majoria de les aproximadament vuitanta firmes que competeixen en un sector molt fragmentat, i que ja abans de l’actual crisi sobrevivien, amb prou feines, amb un marge de beneficis d’un 0,1% en molts casos, pagant per l’energia més del que en cobraven, una fórmula de negocis impossible. Fa anys que grups de consumidors i el mateix Govern fomenten una competència que ha fet que les empreses ofereixin paquets molt atractius (d’entre mil i mil tres-cents euros a l’any) però inpetroli. sostenibles. Mentre que el primer ministre Boris Johnson, en la seva línia, desdramatitza el problema i diu que és “una cosa temporal que es resoldrà aviat”, els experts tant de dins com de fora del Govern són molt més pessimistes, i alguns fins i tot no descarten que a l’hivern hi hagi talls d’electricitat i es reimplantin les setmanes laborals de només tres dies, com fa mig segle arran de la pujada dels preus del La BP ha hagut ja de tancar mig centenar d’estacions de servei de la seva xarxa nacional pels problemes de subministrament de gasolina (al Regne Unit, entre el Brexit i la pandèmia, falten
La gran fragmentació del sector fa que desenes d’empreses paguin per l’energia més del que en cobren
Es tem que a l’hivern hi hagi talls d’electricitat i s’instauri, per part del Govern, una setmana laboral de tres dies
cent mil camioners). L’escassetat de diòxid de carboni, fonamental en el sector alimentari (begudes gasoses, funcionament dels escorxadors, conservació dels productes...), ha obligat a rescatar una empresa que en fa. Amb les precàries cadenes de subministraments , els sectors de l’acer i els adobs agrícoles són els pròxims que poden necessitar una intervenció estatal.
Mentre el Govern considera el fet posar un impost extraordinari als beneficis dels gegants del sector i descarta dedicar diners públics al rescat de les empreses fallides, augmenten les pressions perquè se suprimeixi el topall en el preus de l’energia, que impedeix als subministradors traslladar automàticament els costos addicionals als consumidors. Potser no la supressió, però una forta revisió a l’alça sembla inevitable en els pròxims mesos, cosa que augmentarà la inflació i el cost de la vida. Una altra opció que és sobre la taula són els préstecs oficials a un interès baix a les companyies més importants i solvents perquè assumeixin els clients de les que desapareixeran engolides pel mercat.
Més enllà de l’actual crisi, els problemes del sector energètic a la Gran Bretanya venen de fa temps, perquè trenta empreses se n’han anat a l’aigua els últims cinc anys. Fins al 2012, un 98% de les llars era subministrada per les sis grans empreses, però aquest percentatge ha quedat reduït a un trenta per cent pel desig dels reguladors d’obrir la competència i crear una guerra de preus. El resultat: un mercat fràgil i inestable.