La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aprofundint
Vaig viure tres anys a Boston, vaig fer el doctorat a Harvard i després he hagut d’anar moltíssimes vegades als Estats Units per feina. Recordo tenir alguns consells d’administració a Silicon Valley, a Califòrnia, una trobada empresarial amb Peter Drucker, una reunió amb William Hewlett i David Packard a Palo Alto, també a Califòrnia. També he anat força a Chicago, on la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Chicago té molt de prestigi.
Miami va ser un altre lloc on vaig anar sovint, amb programes per a antics alumnes de l’IESE. Vaig haver d’anar moltes vegades a Nova York, on l’IESE tenia molts programes i ara té un campus.
Però no he anat mai a Oklahoma City, ni a Indianapolis ni a Cheyenne. Ni a moltíssimes ciutats més que són en el que molts anomenen l’Amèrica profunda. Els Estats Units són un país molt gran i sembla com si la vida intel·lectual, empresarial, acadèmica, anés avançant per les vores: Boston, Nova York, Miami, Los Angeles, Detroit, Chicago. Però molts dels americans no tenen passaport; no han sortit mai del país. Als Estats Units tenen de tot: platges, muntanyes, deserts, grans ciutats, poblets antics (no pas més de 400 anys). Més d’una vegada, sopant a casa d’algun col·lega de Harvard, m’han dit coses com ara: “Aquí a Boston no ens assemblem gens ni mica al que anomenem l’Amèrica profunda. Ens assemblem molt més a Europa”.
A l’Amèrica profunda no els interessa el món internacional, els cauen malament els xinesos i en tot prefereixen productes americans.
Com és possible que no vegin l’enorme millora per al nostre futur de l’ampliació de l’aeroport?
Avui els xinesos no emigren, però fa molts anys sí que ho feien, i els que acabaven a Amèrica s’agrupaven (també en molts països europeus) i donaven lloc a barris xinesos, que en llocs com Nova York encara hi són.
Hem d’entendre que persones com Biden, que necessiten vots per ser a la presidència del país, saben què és l’Amèrica profunda i han de fer coses que siguin ben rebudes allà. Si fan passar un vaixell militar armat amb coets amb bombes atòmiques per les costes de la Xina, això sortirà als diaris i a la televisió i a l’Amèrica profunda pensaran: “Som els més forts, què s’hauran cregut, els xinesos? Si no fan el que els diguem, els liquidarem”.
Nosaltres no tenim una Espanya profunda, però sí moltes profunditats a Espanya. Aquí tenim, per exemple, la profunditat Ricarda, que no veu el que pot representar per a l’avenç de Catalunya l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, per bé que ja he dit que hauríem de traslladar bé el seu llaguet i compensar bé els afectats. No m’agradaria que ampliant el meu carrer em quedés sense casa, però si me la paguen bé, que ho facin pel bé dels altres. Com és possible que no vegin l’enorme millora per al nostre futur de l’ampliació del nostre aeroport i els vols directes? Però ara el tema prioritari és ajudar els afectats pels volcans i terratrèmols de La Palma, a les Canàries.