La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les farmàcies demanen concerts assistencials amb Sanitat
Més de 700 oficines rurals tenen la supervivència compromesa
El Consell General de Col·legis Farmacèutics ha demanat al Govern i a les comunitats autònomes la firma de concerts amb la sanitat pública perquè les oficines de farmàcia ofereixin assistència sanitària en col·laboració amb els centres mèdics.
Jesús Aguilar, president del Consell, va posar com a exemple iniciatives recents de Catalunya, com la realització dels tests d’antígens dels nens a la classe dels quals hi hagi algun cas de covid. “Durant la pandèmia les farmàcies han fet una gran tasca, i han augmentat els serveis que donen per suplir les mancances del sistema sanitari. Aquesta experiència ha demostrat que les administracions públiques desaprofiten el potencial de la xarxa de farmàcies”, va afegir.
Aguilar va presentar dimecres al Congrés dels Diputats, amb motiu del dia del farmacèutic, un decàleg de peticions del sector, que inclouen, de manera destacada, “implantar una cartera concertada de serveis professionals farmacèutics assistencials des de la farmàcia comunitària per contribuir a l’enfortiment de l’atenció primària” i també “integrar els farmacèutics i la farmàcia comunitària en les estratègies de salut pública i en el nou sistema de vigilància de la salut pública”.
A Espanya, va explicar, hi ha 22.000 oficines de farmàcia, un 72% de les quals fora de les capitals de província. El 2020 es van obrir a Espanya 53 farmàcies i se’n van tancar 16, la majoria fora de les capitals de província. La concertació de serveis, tot i això, seria clau per a les farmàcies dels entorns més rurals, unes 700 aproximadament, que estan en una situació econòmica compromesa perquè són en zones que es despoblen i amb una població envellida.
Per això, una de les peticions del Consell és “promoure una atenció sociosanitària integral des de la farmàcia rural a les zones afectades pel repte demogràfic. Aguilar va explicar que el Consell prepara una prova pilot amb el Ministeri de Transició Ecològica, en una comunitat uniprovincial on sigui rellevant aquest perfil de farmàcies. “En aquestes zones, el farmacèutic és l’únic professional sanitari pròxim al ciutadà. I pot fer altres funcions. A més, ja hi ha estudis que constaten que el farmacèutic fixa la població”. Els farmacèutics proposen estudiar incentius fiscals per a les farmàcies d’àmbit rural i prendre iniciatives per assegurar la sostenibilitat econòmica de tota la xarxa, especialment a les zones més fràgils i deprimides.
El document, “Propostes de la Professió Farmacèutica als reptes presents i futurs del Sistema Nacional de Salut”, reclama, també, potenciar la col·laboració de les oficines comunitàries de farmàcia amb els serveis de farmàcia hospitalària i impulsar el desenvolupament professional del farmacèutic amb la creació de noves especialitats
Aguilar va explicar que la pandèmia ha tingut un impacte econòmic desigual al sector: ha augmentat enormement l’activitat de les farmàcies rurals i de barris, ha tingut un fort impacte a les farmàcies de les illes i les localitats costaneres, per la falta de turistes, així com en les dels eixos de negocis de les ciutats, que van quedar deserts pel teletreball.
Més enllà de la pandèmia, tot i això, les farmàcies han patit més de 30 mesures d’ajust de la despesa farmacèutica els últims 20 anys, diu el Consell, amb un impacte conjunt de més de 8.400 milions d’euros, fet que ha situat la despesa en medicaments a Espanya en xifres del 2007.c
En vint anys les farmàcies han patit 30 ajustos de la despesa pública i les vendes de medecines són al nivell del 2007