La Vanguardia (Català-1ª edició)
El disseny savi
L’Homo sapiens va sobreviure gràcies a la creativitat, una cosa que no tenien els neandertals”. És el títol d’un article recent sobre la investigació d’un equip científic de Granada que André Ricard s’ha descarregat a l’smartphone i que, a parer seu, també explica el que ell sempre ha entès per disseny industrial: la innovació per fer més fàcil la vida quotidiana i contribuir al benestar de les persones. “En català parlem de disseny, que conté la paraula seny, una cosa que em sembla que s’està oblidant”, explica una mica atabalat pel nou tragí que ha irromput a la seva vida després de la concessió del premi Design Europa.
André Ricard Sala (Barcelona, 1929) es reivindica com a dissenyador “assenyat”. “Si mires una revista de decoració hi apareixen molt pocs objectes de disseny en el sentit que hauria de ser. Em sorprèn que al Museu del Disseny hi ha un panell anomenat Disseny Funcional. Que això no és una redundància? Si no és funcional, si és només decoratiu, ja no és disseny, és art o una altra cosa.
Per mi hi ha disseny en una cosa que està ben creada, que funciona bé i millora la qualitat de vida. Després hi ha frivolitats, gadgets, coloraines i coses divertides, però no veritables millores de producte”.
Amb 90 anys continua molt actiu i, entre altres coses, col·labora amb una institució de suport a persones autistes dissenyant objectes que elles fabriquen i venen. De pare francès i mare aranesa, sempre serà recordat com l’autor de la torxa dels Jocs Olímpics del 1992. “José Miguel Abad em va demanar que dissenyés el dossier de la candidatura. Va ser tot un èxit, i per això després em van donar a triar quin objecte m’agradaria crear per als Jocs. Vaig demanar la torxa”. Va ser un premi a una ja llarga carrera de creació: “Pocs mobles, però molts objectes de la vida quotidiana, un obridor d’ampolles, vaixelles, vasos...”. Entre els més famosos, el cendrer Copenhagen i el llum Tatu, que va crear el 1972 per poder llegir al llit sense molestar la seva dona. “Quan es va presentar el llum Espanya no estava preparada per universalitzar els seus productes. Santa & Cole l’ha rescatat, amb gran encert, ara i té més èxit”.
De les seves creacions diu que el que més li agrada “és el que la gent fa perdurar en el mercat. Igual que hi ha una selecció natural, també hi ha una selecció cultural”. I insisteix que la seva feina se l’ha plantejada “sempre intentant millorar. Per exemple, als anys cinquanta vaig fer una vaixella gruixuda (per a Bidasoa) quan les vaixelles de porcellana eren molt fines i, per tant, molt fràgils. S’ha demostrat que la porcellana és un dels materials més sòlids, el que passa és que cal donar-li gruix”. Ricard també va dissenyar un estand per a Bidasoa a la Fira de Mostres que va cridar l’atenció de l’empresari perfumista Antonio Puig. I així va néixer el famós flascó d’Agua Lavanda Puig. “La vaixella i el cendrer són prosa. Però la perfumeria és poesia. El flascó ha d’expressar el que expressarà el perfum quan l’oloris. Que sigui bonic, que es vegi si és masculí o femení”.
Es va convertir en dissenyador una mica per casualitat. “Als anys cinquanta el meu destí era succeir el meu pare al laboratori farmacèutic familiar. I per rodar-me em van enviar a fer una ruta per tot Europa perquè m’anés introduint en l’aspecte comercial del negoci”. A Londres va coincidir amb la celebració del Festival of Great Britain, “una cosa així com el renaixement de la indústria britànica després de la guerra”, recorda. Es va sorprendre davant moltes coses que podien ser diferents del que era tradicional, com ara llums amb pantalles metàl·liques, bancs públics diferents... I en paral·lel va descobrir el Design Council, va conèixer Raymond Loewy, americà d’origen francès que el va introduir en el món. “La meva universitat va ser el diàleg amb dissenyadors”. Veu moltes millores per fer als envasos de supermercat. “I als blísters, tan difícils d’obrir”. També critica la concepció de l’iPad, tot i que en lloa la tecnologia. “És un objecte per fer servir manualment, però per què és tan lliscant quan hauria de ser estable? I, tenint una pantalla tan gran, com és que per controlar el so has de buscar al lateral una ratlleta petita?”.c
Ricard: “Hi ha disseny quan es crea un objecte que funciona bé i millora la vida quotidiana”