Els CAP a l’era postcovid

Els centres d’atenció primària (CAP) de la sanitat pública catalana intenten superar el malson de la covid i tornar a la normalitat. És necessari fer-ho davant aquest nou curs i aprofitar l’ocasió ara que la cinquena onada de contagis va de baixa. Però ja res no serà com abans. La pandèmia ha deixat una profunda empremta i ha canviat els usos i els costums dels professionals sanitaris i dels pacients, així com d’organització de la feina en els mateixos centres. És important, malgrat això, fer l’intent perquè els metges de família, que són a la primera línia d’atenció als pacients, puguin fer la feina en les millors condicions possibles.

L’estratègia dels responsables de la sanitat pública catalana és treure lliçons dels enormes esforços realitzats en la dura lluita contra la covid perquè, malgrat les dificultats a què s’ha hagut de fer front, hi ha moltes coses que s’han fet bé. Una d’elles és aprofitar el concepte de la figura dels gestors covid, que es va implementar com a mesura d’emergència per alliberar els metges de tasques que podien fer altres professionals. En aquest sentit, en la nova etapa, s’ha creat la figura de l’administratiu del CAP amb la funció de realitzar la majoria de tràmits burocràtics i de gestions no sanitàries ni assistencials que requereixen els pacients. Amb això, a la pràctica, es guanyaran metges i infermeres, ja que disposaran de més temps i tranquil·litat per fer la seva veritable funció. Els administratius tindran la seva pròpia agenda i la seva quota de població adscrita. La plantilla d’aquests professionals, que es va començar a ampliar amb la covid, és la que més ha crescut.

Una altra iniciativa d’urgència implantada durant els moments àlgids de la pandèmia, com va ser la telemedicina, bé per internet, telèfon o xarxes socials, ha vingut per quedarse. Però la seva utilització ha de reorganitzar-se i canalitzarse per articular-la d’una forma més sistemàtica i professional. Malgrat la seva enorme eficàcia, no obstant, la telemedicina no pot ni ha de reemplaçar les visites presencials, que en molts casos són necessàries per al correcte tractament dels pacients. En aquest sentit, la sanitat catalana treballa en el disseny d’un model híbrid, en el qual es combinin els dos aspectes de la manera més operativa possible. Aquesta sembla una bona solució que podria permetre una més gran eficàcia i eficiència. Igualment ha vingut per quedar-se la realització d’ecografies, que contribueixen molt a ajudar els metges en no pocs diagnòstics.

Aquests són petits avenços que, si s’apliquen bé, poden propiciar que el funcionament de l’assistència primària millori. Encara és aviat per poder posar fi al col·lapse que registra el sistema, ja que es requereix temps per a la posada a punt dels pacients després del llarg parèntesi que han suposat els pitjors moments de la pandèmia. Són moltes les malalties i els problemes que han quedat pendents de resoldre i que han d’atendre’s amb el retorn progressiu de les visites presencials. Cal tenir en compte que la lluita contra la covid ha exigit un esforç enorme i prioritari per part de tots els professionals dels CAP. Des que va començar el malson de la pandèmia han realitzat 9,5 milions de visites covid, amb més de 100.000 ecografies per seguir de prop la malaltia, i han posat deu milions de vacunes. Cal reconèixer i agrair, per part de tots, l’encomiable entrega que ha fet el personal mèdic dels centres d’assistència primària en aquests temps tan difícils.

Al marge de l’agraïment, i malgrat les iniciatives de millora citades, el sistema sanitari d’atenció primària requereix un constant reforç de mitjans i professionals. La Generalitat, en aquest sentit, no ha d’abaixar la guàrdia ara que les coses van millor.c

Les lliçons de la pandèmia són útils per millorar l’atenció sanitària