La Vanguardia (Català-1ª edició)
La dreta italiana mesurarà la seva força a les pròximes municipals
Els residents en més de mil municipis italians estan cridats a triar els seus alcaldes els pròxims 3 i 4 d’octubre. Es vota en dos dies –per evitar aglomeracions en època de pandèmia–, però el més probable és que en moltes ciutats sigui necessària una segona volta el 17 i el 18 d’octubre. I entre les cridades al vot hi ha les més grans del país: Roma, Milà, Nàpols, Bolonya i també Torí són els fortins als quals s’ha desplaçat l’atenció mediàtica aquestes últimes setmanes.
Els comicis municipals seran l’últim test que mesurarà els vents abans de l’elecció del pròxim president de la República, al gener, la gran batalla política per designar el successor de Sergio Mattarella com a cap d’Estat. També seran una prova de foc per a la coalició de dretes del país, formada per la Lliga, de Matteo Salvini; Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni, i Forza Italia, de Silvio Berlusconi, que va de mal borràs davant l’atractiu dels dos joves populistes. Segons tots els sondejos, si hi hagués eleccions a escala nacional, guanyarien sense esforç i governaria la ultradreta. Malgrat això, tot apunta que no sortiran ben parats d’aquestes municipals.
A Milà no hi ha cap partit. Allà l’alcalde actual, Giuseppe Sala, d’una llista verda avalada pel centreesquerra, podria guanyar en primera volta. A Bolonya i a Nàpols també es dona per descomptada la victòria del centreesquerra. L’únic lloc on la dreta té possibilitats reals és Torí, on es presenta amb Paolo Damilano, un empresari que podria governar la ciutat on fa cinc anys es va imposar Chiara Appendino, del Moviment 5 Estrelles (M5E), que ha fracassat en la seva missió.
I després hi ha Roma. La ingovernable capital italiana és la contesa més interessant d’aquestes eleccions. Aquí també surt amb desavantatge Virginia Raggi, que, juntament amb Appendino, va ser una de les dues dones de l’M5E que prometien aire fresc el 2016.
La seva gestió tampoc no ha despertat passions entre els ciutadans i va tercera als sondejos. Cinc anys després, Roma continua acumulant greus problemes en qüestions bàsiques com ara la recollida d’escombraries, el transport públic o la deficient gestió de les empreses municipals.
A Roma hi ha quatre noms que es poden convertir en alcalde, comptant Raggi. El que va primer a les enquestes és Enrico Michetti, un locutor de
Quatre candidats es disputen l’alcaldia de Roma, un transatlàntic ingovernable
ràdio pràcticament desconegut que ha col·locat Giorgia Meloni al capdavant de la llista de dretes. La seva bona posició no és mèrit seu, sinó de la líder ultradretana, el rostre de la qual està pintat a tots els autobusos, i és molt difícil que s’imposi en la segona volta. Després hi ha Roberto Gualtieri, exministre d’Economia, home elegit pel Partit Demòcrata, que té molts números de guanyar si passa a la segona volta recorrent a l’experiència, com a carta per posar ordre en els 23.000 funcionaris de la capital. I, finalment, Carlo Calenda, exministre d’Indústria i Desenvolupament Econòmic, de perfil liberal i tan actiu a la campanya que sembla que sigui l’únic que realment té ganes de conduir aquest transatlàntic. Ha rebut el suport de la mà dreta de Salvini, el ministre Giancarlo Giorgetti, en una bufetada monumental al seu propi candidat. Tot i això, Calenda va quart i té poques possibilitats de passar a la segona volta.c