El Tribunal Federal del Canadà torna a negar l’entrada a l’expresident

El Canadà se li resisteix a Carles Puigdemont, que per segona vegada ha vist rebutjada la sol·licitud per visitar el país. La primera va ser el 2019, quan li va ser denegada, en dues ocasions, l’autorització de viatge electrònica (eTa, per les sigles en anglès) pels càrrecs pendents davant la justícia espanyola, i la segona –coneguda ahir– va ser el 22 de setembre, la vigília de la seva inesperada detenció i successiva posada en llibertat a Sardenya, quan el Tribunal Federal del Canadà va adoptar la decisió de negar-li l’entrada al país.

Tot i que el jutge encarregat del cas va reconèixer que la complicada situació processal de Puigdemont, acusat de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència pel Tribunal Suprem, feia que tingués dubtes sobre “si aquests són els únics delictes i si encara pesen en contra del demandant”, va argumentar que els documents aportats per Puigdemont no permetien aclarir totalment la legalitat de la seva “admissibilitat en territori canadenc”, per la qual cosa va decidir mantenir el criteri aplicat en l’ocasió anterior, que va qualificar de “justificat, transparent i intel·ligible”.

Segons el diari francòfon Le Journal de Montréal, l’expresident havia estat convidat pel líder del Bloc Quebequès, Yves-François Blanchet, i en la visita, prevista per a finals d’octubre, Puigdemont, que havia acceptat com un “gran honor” la proposta de Blanchet d’intervenir a l’Assemblea Nacional, tenia previst protagonitzar una sèrie de “reunions i conferències sobre el dret a l’autodeterminació dels pobles”.

A la seva carta d’invitació, amb data 29 de juny, el líder independentista quebequès es felicitava per la immunitat de Puigdemont com a diputat del Parlament Europeu, situació que va canviar radicalment quan el Tribunal General de la Unió Europea va confirmar la suspensió d’aquesta prerrogativa, que, en última instància, ha portat el Tribunal Federal del Canadà a no canviar de punt de vista sobre la qüestió.c

Convidat pel Bloc Quebequès, el líder de Junts tenia previst parlar d’autodeterminació