Salvavides ERTO

Era absolutament imprescindible que el Govern espanyol prorrogués els expedients de regulació d’ocupació temporal (ERTO) fins a finals d’any com a mínim, ja fos amb l’acord de sindicats i patronal o sense. Finalment ahir, dos dies abans que vencés el termini, el Consell de Ministres en va aprovar la prolongació fins al 28 de febrer. I ho va fer sobre la base del que s’havia negociat prèviament amb UGT, Comissions Obreres, CEOE i Cepyme. Així mateix, va aprovar ampliar també fins a aquesta data els ajuts per cessament d’activitat als autònoms.

Tot i que l’economia espanyola està en fase de recuperació de la profunda recessió provocada per la pandèmia de la covid, encara es troba lluny d’assolir els nivells previs d’activitat. El turisme, que és el primer sector econòmic del país, no ha pogut beneficiar-se d’una bona temporada d’estiu, perquè l’arribada de visitants estrangers ha estat escassa, i això afecta els sectors més implicats directament, com l’hostaleria, el transport i el comerç. La majoria dels prop de 300.000 treballadors afectats per un ERTO i els 170.000 autònoms en cessament d’activitat pertanyen a aquests sectors.

Ha estat molt encertada la proposta realitzada pel Govern central de vincular la concessió de la pròrroga dels ERTO a la formació dels treballadors per part de les seves empreses. Però aquesta és una iniciativa que arriba tard. Fa temps que s’havien d’haver plantejat alternatives per possibilitar l’accés dels afectats pels ERTO a altres llocs de treball en sectors amb futur.

L’acord assolit per a la prolongació dels ERTO estableix que a partir de novembre les exoneracions de més quantia estaran lligades al fet que les empreses donin formació als treballadors suspesos d’ocupació. Les empreses de més de deu treballadors tindran un 80% d’exoneració en els pagaments a la Seguretat Social si imparteixen formació als treballadors i un 40% en cas de no fer-ho. Per a les empreses de fins a deu empleats, l’exempció serà del 80% si fan accions formatives i del 50% si no ho fan. Aquí les associacions empresarials es revelen fonamentals per donar suport a les petites i mitjanes empreses, ja que aquest col·lectiu no té mitjans per donar la formació requerida.

L’extensió dels ERTO fins a finals de febrer connectarà amb la preparació de la pròxima temporada turística, que comença el mes d’abril amb la Setmana Santa. És molt probable que, aleshores, ja hagin desaparegut bona part de les restriccions de la pandèmia i que el turisme comenci a normalitzar-se. D’aquí la importància d’haver prorrogat els ERTO fins aleshores. Serà aquest també el moment de la veritat per conèixer quantes empreses són capaces de tornar a obrir, ja que hi ha un percentatge, encara no determinat, que no seran mai viables. Per això és urgent buscar una sortida laboral per als seus treballadors. Cal tenir a punt per a aquesta data els mecanismes de suport adequats per facilitar un tancament ordenat dels negocis que no siguin viables.

El cost de prorrogar els ERTO es xifra en 1.200 milions d’euros, la qual cosa eleva a 21.000 milions el cost total de les sis pròrrogues efectuades fins ara. Però això ha estat infinitament menys costós que haver deixat enfonsar els centenars de milers d’empreses que no podien resistir l’impacte de la brutal crisi provocada per la pandèmia. N’hi ha prou amb recordar que van arribar a ser fins a 3,6 milions de treballadors els afectats en els moments més nocius de la covid. L’èxit ha estat, doncs, espectacular. Els ERTO, per tant, s’han revelat com un mecanisme que ha d’estar sempre disponible per protegir el teixit productiu davant eventuals crisis. En aquest sentit és molt encertat que la futura reforma laboral que es negocia en el marc del diàleg social prevegi institucionalitzar-los com un mecanisme estable.c

Cinc mesos més de protecció para les empreses més afectades per la crisi