La ciutat de les manifestacions

Centenars de taxis a marxa lenta van col·lapsar ahir al matí la Gran Via de Barcelona, tal com van fer al maig. Protestaven així contra la competència digital, i en particular contra una hipotètica entesa entre Uber i Freenow, aplicació que ja fan servir gairebé quatre mil de les onze mil llicències de taxi. A aquella hora hi va haver talls causats per treballadors del Banc Sabadell a la Diagonal. La mateixa artèria on dies enrere es van manifestar treballadors de La Caixa. O on es va convocar una protesta, que la va paralitzar, divendres després de la detenció de l’expresident Puigdemont, amb assistència de Laura Borràs, presidenta del Parlament.

Barcelona és una ciutat rica en manifestacions. Fa deu anys que acull les de l’Onze de Setembre organitzades per l’ANC. L’última va ocupar, dues setmanes enrere, la Via Laietana. Quatre dies després, durant la trobada del president Pedro Sánchez amb el president Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, els manifestants van tallar el carrer Ferran. I així successivament. Davant el quart aniversari del referèndum 1-O, l’ANC ha preparat tres jornades consecutives de protestes al carrer per al proper cap de setmana. A Barcelona se n’ha convocat el dia 3 una al passeig de Gràcia amb Diagonal, que probablement tallarà les dues vies. Els CDR anuncien una concentració dos dies abans, l’1-O, a la plaça Francesc Macià sota el voluntariós lema “Alliberem el territori”. I cada dia, des d’en fa més de cinccents, els automobilistes es veuen aturats a la Meridiana pels que van començar a manifestar-se contra la sentència del procés, reclamant la llibertat dels polítics independentistes condemnats, i ara segueixen igual, amb el beneplàcit oficial, malgrat que els reus ja han estat indultats.

La Constitució reconeix a l’article 21 el dret de reunió pacífica, sense necessitat d’autorització prèvia. Sí que la requereix quan les reunions es produeixen en llocs de trànsit públic. Perquè en aquests indrets el dret de reunió col·lideix amb el de lliure circulació.

Òbviament, no discutirem aquí els drets que empara la Constitució. Però sí que cal apuntar que el de manifestació, per reiterat, n’està perjudicant d’altres. Hi ha raons oportunes i comprensibles per practicarlo. Per exemple, la denúncia d’agressions homòfobes o de pujades excessives del preu de la llum. Però aquestes reivindicacions coincideixen amb altres que han entrat en bucle, que contra tota lògica aplaudeixen les autoritats, que comporten abús de dret i són lesives per a massa gent.c

S’està fent un ús abusiu de drets emparats per la Constitució