Les ‘start-ups’ i el foc purificador

La constitució, desenvolupament i creixement de tantes i tantes noves empreses digitals està transfigurant el món empresarial, ara no tots els canvis que estan impel·lint són fàcilment identificables. Alguns efectes són clars: avui quatre de les cinc empreses més valuoses del món van començar com a start-ups i molts dels elements que han canviat la nostra vida en l’última generació, incloent-hi navegadors, WhatsApp i Amazon, provenen de start-ups.

Però les start-ups estan canviant més coses. Per exemple, les noves empreses estan informalitzant vells estàndards empresarials. En el passat, l’alta professionalitat, l’ambició i l’afluència financera anaven acompanyades de vestits i camises sense butxaques. Ja no: els emprenedors gestionen les seves empreses amb diligència despietada i van a restaurants cars vestits amb xancletes i pantalons curts. Benvinguts siguin aquests canvis si ajuden a prioritzar els assumptes de més substància.

Les start-ups també estan propulsant el teletreball. Si bé és la covid la que ha implantat el teletreball de forma massiva, són les start-ups, amb la seva flexibilitat i la seva obsessió pels resultats, les que s’han adaptat més efectivament al teletreball, forçant la resta de companyies a seguir-les en aquest camí o perdre talent.

L’impacte també ha canviat la forma d’innovar de les grans companyies del món. Hi ha algunes innovacions que requereixen la flexibilitat que donen equips més petits i accionistes acostumats a competir en esports d’alt risc. Altres innovacions necessiten una singularitat intel·lectual que no sorgeix d’estructures ja establertes. Tot això és molt difícil que passi en alguns àmbits de les grans empreses, de manera que les grans companyies sovint innoven adquirint start-ups innovadores. Tenint en compte que totes les societats més pròsperes tenen grans companyies competitives i que això a més alimenta i finança l’ecosistema emprenedor, es pot dir que és un fenomen positiu.

Potser la transformació més rellevant que han exercit les start-ups ha estat en el nostre còrtex cerebral: han ajudat a percebre com l’èxit financer i laboral va associat al risc, a la dedicació obsessiva a la feina, al talent, a la formació i al treball en equip. Han ensenyat com la serendipitat és essencial, com l’ambició i la professionalitat són necessàries i com qüestionar realitats sense dogmatisme pot canviar l’entorn. Tot això és meritori, ja ho va dir Keynes: “La dificultat no és crear noves idees, és escapar de les antigues”.

Les start-ups, doncs, estan ajudant a netejar el casc del nostre vaixell. Però no tot és foc purificador. Es tendeix a amagar el fracàs, s’ignora l’essencialitat de la fortuna en tot assoliment empresarial, s’ignora massa sovint el que no ha funcionat i s’exagera notablement el poder de la meritocràcia en societats en què els punts de partida són molt dispars.

Napoleó suposadament va dir despectivament que els anglesos “són una nació de botiguers”. Les ironies de la història van voler que fossin aquests mateixos botiguers els que el van derrotar a Waterloo. Cal suposar que el gran general no va captar fins a quin punt els propietaris i les pimes ajuden en el desenvolupament d’una societat. Es podria dir que les start-ups d’avui no ho curen tot, però que són un nou tipus de propietaris que poden tenir un impacte positiu tan gran com el dels botiguers britànics, que, recordem-ho, a més van propiciar la revolució industrial.c

La constitució de tantes i tantes noves empreses digitals està transfigurant el món empresarial