Tornar a començar

La detenció a Itàlia de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha provocat que molts ciutadans i partits polítics tinguin por que tot torni a començar. Que torni a començar la confrontació tan institucional com al carrer contra l’Estat. Que la confrontació provoqui la paralització de la taula de diàleg. Que s’aguditzi la crispació política a Espanya amb la radicalització de les posicions de la dreta espanyola contrària a qualsevol solució política pactada amb l’independentisme. En definitiva, que es torni al clima polític que es va viure posterior al referèndum il·legal de l’1 d’octubre, quan els esdeveniments es van succeir sense que ningú pogués preveure’ls.

L’aposta del Govern de la Generalitat de recompondre l’estabilitat institucional durant aquesta legislatura per negociar una solució al conflicte amb el Govern espanyol ja no depèn de com evolucioni la situació de Carles Puigdemont a Itàlia i la seva

La por de tornar a l’octubre del 2017 fa que totes les parts es moderin

possible extradició. En la situació actual hi ha factors prioritaris: la crisi econòmica provocada per la pandèmia exigirà la màxima col·laboració entre el Govern espanyol i el Govern català per fer efectius els fons de recuperació econòmica, que exigeix coordinació i lleialtat institucional; la certesa que l’oportunitat per canalitzar el conflicte s’ha d’aprofitar en aquesta legislatura i apostar per la taula de diàleg abans de celebrar les eleccions generals que poden obrir un escenari polític contrari als interessos dels independentistes, i, finalment, que l’estratègia de Junts per Catalunya basada a arrossegar ERC a acceptar la creació d’un sol front polític independentista tant a Madrid com a Catalunya no es pugui produir. El més interessant d’aquesta nova crisi política és que el temor al fet que es torni a l’escenari polític de l’octubre del 2017 fa que totes les parts es moderin i mirin cap endavant.c