Una sortida possible

La nit del 25 de gener del 1938 el cel de Barcelona es va vestir d’una gran aurora boreal de color vermell. Des dels terrats es va creure que cremaven els boscos o es tractava d’una explosió descomunal. Però no deixava de ser un espectacle bonic i en un lloc imprevist.

Tant de bo que de la taula de diàleg actual entre els governs català i espanyol també en sorgeixi una cosa bonica i dins de l’imprevist. El més desitjable per al sentit comú és una sortida positiva del conflicte i que acabi d’una vegada la dislocació territorial. La Loapa (1982) i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya (2010) van determinar un procés recentralitzador que ha fet oblidar el que permet la Constitució per a una articulació territorial satisfactòria. El títol VIII ordena un procés, unes vies per a la consecució de l’Estat autonòmic; però no n’ordena l’estructura ,no organitza l’esmentat

Estat. Hi ha marge per fer-ho ara si s’està disposat a recobrar la lletra i l’esperit descentralitzador de la Constitució, tergiversat per la mentalitat impositiva que continua existint en certa gent i institucions.

Atès que l’esmentada taula de diàleg no parteix de fets consumats, és possible, i potser desitjable, que s’arribi a un acord en què se salvaguardi la llei i es respecti la voluntat. No cal un Einstein que trobi la fórmula ni un Napoleó que la imposi. N’hi ha prou amb rellegir la Constitució, on es reconeixen (article 2) les “nacionalitats i regions” i el finançament de les autonomies “en funció del volum” competencial d’aquestes (article 158). Es podria, doncs, introduir una disposició addicional que garantís la personalitat nacionalitària de Catalunya (no menys que la foral vigent avui per al País Basc) i aprovar-se un Estatut de la nacionalitat de Catalunya amb competències ampliades i prescindint del terme autonomia.

No s’hauria de canviar la Constitució; ni menyscabar la solidaritat; ni les regions que no són nacionalitat s’haurien de sentir ofeses. Sinó que, i pel que s’ha raonat, la llei es respectaria millor que ara.c