La Vanguardia (Català-1ª edició)

Una sortida possible

- Norbert Bilbeny

La nit del 25 de gener del 1938 el cel de Barcelona es va vestir d’una gran aurora boreal de color vermell. Des dels terrats es va creure que cremaven els boscos o es tractava d’una explosió descomunal. Però no deixava de ser un espectacle bonic i en un lloc imprevist.

Tant de bo que de la taula de diàleg actual entre els governs català i espanyol també en sorgeixi una cosa bonica i dins de l’imprevist. El més desitjable per al sentit comú és una sortida positiva del conflicte i que acabi d’una vegada la dislocació territoria­l. La Loapa (1982) i la sentència del Tribunal Constituci­onal sobre l’Estatut de Catalunya (2010) van determinar un procés recentrali­tzador que ha fet oblidar el que permet la Constituci­ó per a una articulaci­ó territoria­l satisfactò­ria. El títol VIII ordena un procés, unes vies per a la consecució de l’Estat autonòmic; però no n’ordena l’estructura ,no organitza l’esmentat

Estat. Hi ha marge per fer-ho ara si s’està disposat a recobrar la lletra i l’esperit descentral­itzador de la Constituci­ó, tergiversa­t per la mentalitat impositiva que continua existint en certa gent i institucio­ns.

Atès que l’esmentada taula de diàleg no parteix de fets consumats, és possible, i potser desitjable, que s’arribi a un acord en què se salvaguard­i la llei i es respecti la voluntat. No cal un Einstein que trobi la fórmula ni un Napoleó que la imposi. N’hi ha prou amb rellegir la Constituci­ó, on es reconeixen (article 2) les “nacionalit­ats i regions” i el finançamen­t de les autonomies “en funció del volum” competenci­al d’aquestes (article 158). Es podria, doncs, introduir una disposició addicional que garantís la personalit­at nacionalit­ària de Catalunya (no menys que la foral vigent avui per al País Basc) i aprovar-se un Estatut de la nacionalit­at de Catalunya amb competènci­es ampliades i prescindin­t del terme autonomia.

No s’hauria de canviar la Constituci­ó; ni menyscabar la solidarita­t; ni les regions que no són nacionalit­at s’haurien de sentir ofeses. Sinó que, i pel que s’ha raonat, la llei es respectari­a millor que ara.c

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain